Dificultats de lectura i autoestima

La factura emocional i els factors de protecció

Les dificultats de lectura poden suposar un entrebanc a l’escola, i anar a l’escola és una de les activitats més importants que els nens fan diàriament.

No sortir-se’n a l’escola és un cop fort, no només per al seu desenvolupament intel·lectual, sinó també, i sobretot, per a la seva salut emocional, i sol causar algunes d’aquestes manifestacions:

– autoestima baixa
– retraïment
– tristesa
– rebuig vers l’escola
– manca d’interès en els estudis
– actituds rebels
– desmotivació
– enuig
– desànim
– poca energia
– baixa tolerància a la frustració

Les persones intentem fer bé les coses. Tots els nens i nenes voldrien tenir bons resultats a l’escola. Quan les seves dificultats de lectura els impedeixen tenir resultats proporcionals a l’esforç que fan, aquests nens i nenes es desanimen molt.

A causa de les notes i de la seva actitud desmotivada, els adults que formem part del seu entorn podem caure en el parany de pensar que no s’esforcen prou, que no s’hi fixen prou o que han de millorar l’actitud, i d’exigir-los canvis com si aquests depenguessin de la seva voluntat i no de la seva real possibilitat.

A més a més, a mesura que es van fent grans, aquests nens i nenes van veient com augmenta la distància amb els seus companys i companyes. I, de vegades, aquest fet va acompanyat de situacions de marginació i ridiculització per part dels companys. Estudis duts a terme per Singer (2005) indicaven que el 85 % dels alumnes dislèctics entrevistats havien estat objecte de burles i el 15 % van manifestar haver estat objecte, fins i tot, de freqüents insults i assetjament.

És fàcil entendre que tots aquests factors facin, en molts casos, que molts nens o adolescents llancin la tovallola.

El primer pas per evitar el patiment i l’abandonament és acceptar i entendre el problema des de casa i des de l’escola. Això ens permetrà aplicar una sèrie de mesures que podem entendre com a factors de protecció (Hellendorn i Ruijssenaars (2000)).

Set factors de protecció per a nens amb dislèxia o altres dificultats d’aprenentatge

1. Valorar i reforçar les habilitats del nen.
2. Donar afecte i atenció per part dels pares.
3. Proporcionar un entorn familiar que valori l’educació i que pugui oferir les necessitats educatives i psicològiques necessàries.
4. Establir una relació de cooperació entre família i escola.
5. Detectar la dificultat com més aviat millor.
6. Acceptar la dificultat.
7. Intervenir-hi de manera efectiva i intensiva durant els primers anys.

Saber quines són les dificultats que tenen i com poden afrontar-les, així com tenir una bona comprensió de la problemàtica per part de l’entorn són fonamentals per minimitzar els efectes emocionals negatius.

Montserrat Garcia
Psicòloga especialista en lectura
Creadora del Mètode Glifing