Com ensenyar a llegir a un infant de 5 anys?

Ensenyar a llegir: per on comencem?

La lectura és un procés complex que posa en marxa molts mecanismes cerebrals. És un procés que, tot i que sapiguem més coses que mai, encara constitueix un camp amb molts enigmes. I malgrat que quedin moltes coses per saber, el que podem assegurar és que el cervell lector respon a una activació neuronal alta que mobilitza una gran quantitat de recursos cognitius: n’hi ha que són de nivell baix, però n’hi ha d’altres que exigeixen recursos intel·lectuals importants. 

Això vol dir que, quan els infants aprenen a llegir, el cervell crea una veritable revolució neuronal.

A grans trets, ensenyar a llegir és posar les bases perquè el cervell pugui dur a terme les tasques següents:

Quan llegim, s’activa el lòbul frontal del cervell per posar en marxa les funcions executives necessàries per planificar l’acció. 

El primer que actua és el sistema atencional, que és el responsable de fer que el sistema visual es concentri en la tasca de llegir. Tot seguit, els ulls escanegen la informació escrita i capten de manera analítica els traços i la forma de cada lletra, i la composició de les paraules i de les frases. En tercer lloc, el sistema visual relaciona la informació gràfica amb l’auditiva. 

D’aquesta manera entra en joc el sistema auditiu, que relaciona els símbols gràfics amb els sons que els representen: la conversió grafema-fonema. 

Finalment, un cop el mecanisme de conversió grafema-fonema ha dotat cada grafia del so que li correspon, ens apareixen les paraules. 

Ara, amb l’ajut de la memòria de treball, el cervell recupera el significat de la paraula; és a dir, la memòria de treball busca dins el cervell, dins el magatzem de la memòria a llarg termini, quin concepte tenim associat amb aquella paraula. Aquí s’acaba el procés inconscient i automàtic de la lectura, i entra en joc la comprensió del que llegim.

Però per aconseguir tot això, veurem que ensenyar a llegir és un acte que comença molt abans que els infants estiguin preparats per aprendre a llegir. L’ensenyament de la lectura comença per un bon treball oral, en què cal que ens assegurem que es fa una bona discriminació dels sons de la parla i que es va adquirint vocabulari, al mateix temps que comencen a reconèixer semblances i diferències entre els diferents sons. Això és la base del que anomenem una bona consciència fonològica.

Les prèvies de lectura i les funcions executives

L’alfabetització inicial comença amb la consciència fonològica.

La consciència fonològica forma part de les prèvies de lectura que, tal com n’indica el nom, treballen els prerequisits que preparen el cervell per llavors aprendre a llegir. Les prèvies de lectura es poden començar a treballar de manera sistemàtica i organitzada en infants de 4 i 5 anys, sempre a través del joc i sabent que el 40 % dels infants de 4 anys ja comencen a llegir, i que aquest percentatge és del 60 % en infants de 5 anys.

Les funcions executives formen part d’aquests prerequisits, i tal com diu Adele Diamond, investigadora a la Universitat de British Columbia de Vancouver, segons una entrevista feta a la revista Sobreruedas, de la Fundació Institut Guttmann: “Les funcions executives són fonamentals per a una bona salut mental i física, en el comportament que tenim a l’escola, a la feina i per viure en harmonia social. Unes bones funcions executives en la infantesa són l’avantsala d’una vida amb més assoliments, més bona salut i qualitat de vida, en definitiva.”

Les funcions executives bàsiques són: la memòria de treball, el control inhibitori i la flexibilitat cognitiva.

El control inhibitori és la capacitat de frenar les possibles respostes automàtiques i canviar-les pel comportament que s’acosta a l’objectiu buscat. La inhibició hi és present quan el subjecte rep estímuls múltiples i necessita seleccionar i centrar l’atenció en la informació rellevant. La inhibició és el mecanisme bàsic de l’autocontrol.

La memòria de treball permet monitorar, manipular i actualitzar la informació en temps real. 

La flexibilitat cognitiva és l’habilitat que permet canviar de manera flexible entre diferents operacions mentals o esquemes cognitius. És necessària per fer front a desafiaments nous i imprevistos.

A Glifing reforcem les funcions executives en una sèrie d’activitats grupals que combinen aquestes habilitats: inhibició, memòria i flexibilitat, amb jocs de consciència fonològica i la introducció i el maneig de vocabulari, tenint en compte el suport emocional a través del fet de proporcionar situacions d’assoliment.

El principi alfabètic

Amb les prèvies de lectura activades, passar a presentar el principi alfabètic es converteix en natural.

Molts infants, quan tenen 6 anys, i coincidint amb el primer curs de primària, ja coneixen una gran part de les lletres de l’alfabet. Però a primer cal que ens assegurem que les coneixen totes, o sigui, hem de mostrar les lletres de manera explícita i amb els sons corresponents i assegurar-nos que donem espai a cadascuna de les lletres amb les seves diferents combinacions fonològiques.

Presentar de manera explícita el principi alfabètic permet fer la conversió grafema-fonema, i citem ara Stanislas Dehaene que, al seu llibre Aprender a leer, afirma que: “En realitat, únicament ensenyar la conversió de lletres en sons permet que els infants es desenvolupin de manera autònoma, perquè només així tindran la llibertat de llegir qualsevol paraula nova que ells trïin un cop hagin adquirit les correspondències. L’esforç de la instrucció estructurada pas a pas per fixar-los és real, però la recompensa en independència és immediata quan els infants descobreixen, molts cops amb sorpresa, que poden desxifrar paraules que no han après mai a l’aula.”

La conversió grafema-fonema és la clau de la descodificació, que permet als alumnes i a les alumnes desxifrar qualsevol paraula que es trobin. 

La descodificació: automatitzar la mecànica lectora

Quan els infants ja dominen el codi fonològic, s’han d’enfrontar amb una pràctica diària de la lectura per consolidar aquesta estratègia de conversió fonològica, que ha d’arribar a una certa velocitat perquè sigui fluida. 

Llegir de pressa és necessari per alliberar recursos atencionals i memorístics i dedicar-los a la comprensió lectora. El cervell només pot centrar l’atenció en una tasca, i per entendre el que llegim hem de tenir l’atenció lliure d’altres tasques. Quan el cervell no ha pogut automatitzar la mecànica lectora, aquest procés requereix que li prestem atenció i això impedeix que puguem dedicar l’atenció a la tasca de comprendre.

Com sabem quan l’atenció i la memòria queden lliures de la mecànica lectora? Quan la mecànica lectora es duu a terme de manera ràpida. La rapidesa en la descodificació és un indicador que la mecànica lectora s’ha automatitzat i per tant no consumeix recursos d’atenció o de memòria.

La fluïdesa lectora, juntament amb el coneixement del vocabulari, és una de les estratègies clau de la comprensió lectora.

El vocabulari

El vocabulari, és a dir, el coneixement de les paraules i del seu significat, es correlaciona amb una bona lectura comprensiva i amb l’èxit acadèmic de l’alumnat. La correlació entre vocabulari i comprensió lectora oscil·la entre 0,72 i 0,82 (Laufer, 1989; Qian, 1999). 

Les paraules no només són les etiquetes que donen forma lingüística a un objecte o un concepte, sinó que cada paraula forma part d’un esquema de coneixement emmagatzemat a la memòria a llarg termini (Marzano, 2004). Podríem dir que una paraula no és una etiqueta aïllada al mar dels nostres coneixements, sinó que cada paraula estimula un entramat d’altres paraules i conceptes que hi tenim associats, amb la qual cosa es crea un esquema de coneixement, una xarxa d’interaccions, de manera que cada paraula activa moltes altres paraules per ajudar-nos a establir una representació mental correcta del que llegim. 

Així, doncs, quan llegim la paraula lleó el cervell no només veu el felí que acabem d’anomenar, sinó que automàticament ens allibera altres imatges i conceptes que hi estan relacionats. Ens apareix la sabana, les acàcies, el sol ardent, les lleones, els cadells…, però també el gat de la veïna, la resta d’animals associats amb el mateix entorn: les girafes, els elefants, els hipopòtams, les gaseles… I potser també ens fa recordar aquella pel·lícula, aquell llibre o aquell viatge… 

D’aquesta manera, una única paraula, enllaçada amb un significat, ens activa una allau d’imatges i de conceptes que, alhora, el cervell ha de poder inhibir si no calen en aquell moment, per centrar-se en el que estem llegint. 

Aquí hi veiem un altre cop la importància dels processos inhibitoris. I és que la química cerebral és una dansa contínua entre activació i inhibició, per centrar-se en allò que ha de captar la nostra atenció a cada moment.

Lectura comprensiva

La comprensió lectora té a veure amb el coneixement del principi alfabètic, amb la capacitat de descodificar de manera automatitzada, amb la quantitat de vocabulari que se sàpiga, amb la capacitat de relacionar aquest vocabulari amb altres paraules i significats, i amb el coneixement previ. Com a mínim té a veure amb tot això!

Amb l’alumnat és important treballar textos de diferents tipus i explicitar les diferents estratègies de comprensió que apliquem els lectors experts.

En aquest sentit, a Glifing hem articulat el treball de comprensió lectora prestant una atenció especial a la proposta que Isabel Solé planteja al seu llibre Estrategias de lectura.

Presentem les estratègies a tall de resum:

1. Apel·lar a la motivació.

2. Activar, actualitzar o crear els coneixements previs.

3. Evidenciar les inferències i la connexió entre referents (inferències anafòriques), que ens traslladen la informació implícita al text.

4. Ajudar a fer prediccions, hipòtesis. 

5. Inhibició de les idees irrellevants i descobriment de les idees clau.

6. Capacitat d’anàlisi i de síntesi. 

7. Fomentar els interrogants.

Com podem veure, ensenyar a llegir no és pas una tasca de dos dies, sinó que comença amb l’oralitat pràcticament des que naixem, s’articula a l’escola com una de les matèries més essencials de tot el recorregut acadèmic i continua al llarg de la vida amb l’enriquiment de vocabulari i l’ampliació del coneixement general del món.

L’ensenyament de la lectura és una de les coses més boniques que podem fer per als nostres fills i filles i alumnes i és una tasca capital perquè es desenvolupin personalment i acadèmicament.