A què ens referim quan parlem de dificultats de lectura?

Parlem de dificultats de lectura quan observem dificultats per aprendre a llegir o per assolir una lectura funcional i autònoma. Quan aquestes dificultats són especialment greus i ens impedeixen avançar en les tasques escolars o ens requereixen molt més esforç del que semblaria necessari, pot ser que haguem de parlar de dislèxia.

Dificultats de lectura i dislèxia

Definim la dislèxia com un trastorn del neurodesenvolupament que afecta la capacitat per aprendre a llegir i aconseguir una lectura funcional, és a dir, fluida i comprensiva. Aquesta dificultat és persistent, és a dir, no remet espontàniament, i inesperada, és a dir, es dona en persones que no tenen dèficits físics, psíquics o socioculturals que puguin explicar la dificultat, i que han gaudit d’oportunitats d’aprenentatge.
La dislèxia té un origen neurobiològic i és genètica. Això vol dir que el cervell d’un nen dislèctic, per raons físiques, processa la lectura amb molta més dificultat que el cervell d’un nen no dislèctic.

Tres símptomes observables de la dislèxia en les primeres etapes

1. Dificultat per aprendre i recitar l’alfabet de memòria.
2. Lentitud a l’hora d’anomenar les lletres.
3. Dificultat o impossibilitat de detectar les rimes i analitzar els sons, com per exemple adonar-se de quina és la síl·laba forta o saber separar les síl·labes de la paraula.

Cinc símptomes observables de la dislèxia en l’educació primària

1. Lectura lenta (o molt lenta) i dificultosa; es llegeix lletra per lletra o síl·laba per síl·laba, sense aconseguir la fluïdesa esperada.
2. Sovint es cometen molts errors de lectura: es canvien lletres o paraules senceres, s’ometen o s’afegeixen sons, s’altera l’ordre de les lletres o, fins i tot, s’inventen paraules.
3. De vegades, la lentitud i els errors de lectura poden comportar problemes de comprensió.
4. Fàcilment afecta l’autoestima i provoca rebuig al fet de llegir.
5. La dislèxia afecta altres aspectes com per exemple aprendre a llegir el rellotge o memoritzar les seriacions com els mesos de l’any o les taules de multiplicar.

Sovint em pregunten si dificultats de lectura i dislèxia són el mateix, perquè de vegades parlo indiferentment d’una cosa i de l’altra. Podríem dir que de dificultats de lectura se’n poden tenir per causes diferents, per exemple, per manca d’escolarització o per altres trastorns previs, no cal que sigui per una dislèxia. Sovint jo no ho distingeixo perquè per sobre del diagnòstic sempre hi poso les necessitats immediates de l’infant. De manera que, si creieu que el vostre fill o alumne pot tenir aquestes dificultats, no és necessari, ni convenient, esperar que creixi per fer un diagnòstic i intervenir-hi.
Encara que les dificultats de lectura fossin només un retard de tipus maduratiu, no li faria cap mal la intervenció; i si fos una dislèxia, ja estaríem ben encaminats per ajudar-lo.
La lectura és fonamental a l’escola; entorn seu hi giren dues de les coses més importants que fem al llarg de la nostra vida acadèmica: aprendre a llegir i, més tard, llegir per aprendre. Tenir dificultats en la tasca de llegir pot suposar un greu entrebanc a l’escola.
És per això que és molt important que a les escoles es faci una detecció precoç de possibles dificultats de lectura i que aquesta vagi acompanyada d’una actuació eficaç. La consulta a un professional sempre us afegirà llum per saber com continuar.

Enllaços d’interès sobre la dislèxia:
https://acd.cat/
https://infodislexia.com/
http://fedis.org/

Montserrat Garcia i Ortiz
Psicòloga especialista en lectura
Creadora del Mètode Glifing