El got ple o buit de la comprensió lectora

Cap a on ens decantem considerant els resultats de la comprensió lectora en les proves PIRLS?

L’objectiu principal de les proves PIRLS és avaluar i comparar el nivell de comprensió lectora del conjunt d’estudiants de quart de primària en diferents països. Aquestes proves es duen a terme cada cinc anys i proporcionen informació valuosa sobre els assoliments i els desafiaments en aquesta àrea.

Els resultats que s’han obtingut en l’última prova PIRLS han permès identificar les fortaleses i les debilitats dels sistemes educatius, i també les estratègies efectives que s’han fet servir en diferents països per tal de millorar la comprensió lectora. Què ha passat a Espanya? Com n’analitzem els resultats? Quines accions concretes tirarem endavant en les nostres pràctiques educatives després de les vacances escolars?

Per analitzar aquests interrogants, pensem en la metàfora del GOT PLE O BUIT. Per fer-ho, cal que reflexionem sobre com volem enfocar aquesta realitat. Podem pensar que, a les escoles, hem millorat molt i quedar-nos amb tot allò que ja hem engegat. O podem doblar l’aposta i millorar les pràctiques tenint en compte el que l’evidència assenyala com a intervencions eficaces.

La comprensió lectora és una habilitat fonamental en el procés d’aprenentatge i desenvolupament dels estudiants. Implica la capacitat d’entendre un text i extreure’n el significat relacionant les idees que hi són presents, inferir informació implícita i reflexionar sobre el contingut que té. No obstant això, sembla que, segons els resultats obtinguts per les proves PIRLS, el conjunt d’estudiants espanyols tenen dificultats en aquesta àrea, cosa que els afecta el rendiment acadèmic actual i la capacitat per aprendre de manera autònoma.

Juan Cruz Ripoll, al seu blog Comprensión lectora basada en evidencias, enumera unes quantes conclusions sobre l’aportació de les diferents investigacions en relació amb la millora en comprensió lectora. Un punt elemental que descriu fa referència a la decisió de dur a terme una intervenció, en detriment de no fer-ne cap. S’ha comprovat que la millora és significativa en aquells cursos en què s’ha implementat un programa, independentment de les edats de l’alumnat. És a dir, és millor fer que no pas no fer res. Evidentment, com més aviat es fa la intervenció, més bons són els resultats, però fins i tot en aquells alumnes en els quals s’ha intervingut tard, els resultats són positius, sobretot en l’alumnat d’entre el segon curs d’educació infantil i quart d’ESO.

D’entre les intervencions que més destaquen cal esmentar que ensenyar estratègies facilita el procés de comprensió de tot l’alumnat. Per això és important treballar les idees principals, la detecció de diferents tipus d’inferències, l’elaboració de resums, el monitoratge atencional, l’activació de coneixements previs i el reconeixement de les estructures textuals. En el programa d’intervenció GLIFING, s’hi treballen tots aquests aspectes de manera sistemàtica i explícita. Això contribueix en els progressos que s’observen en tot l’alumnat, tant el que té dificultats com el que té un rendiment dins la mitjana. 

Un altre aspecte important que cal tenir en compte quan parlem de comprensió lectora és una sèrie de problemes concrets que es poden manifestar de diverses maneres. Hi ha estudiants que poden tenir dificultats per identificar les idees principals d’un text, mentre que n’hi ha d’altres que poden tenir dificultats per fer inferències o per relacionar la informació presentada al text amb els seus coneixements previs. Aquests problemes es poden deure a diferents causes, com ara la falta de vocabulari, l’absència d’estratègies de lectura adequades, la falta de motivació o el baix nivell de fluïdesa lectora.

Amb els ulls clavats a omplir el GOT, a continuació anuncio 4 accions efectives per potenciar el procés de lectocomprensió:

1. Formació docent contínua a partir de pràctiques i de l’aplicació de programes basats en evidència. Els resultats de les proves PIRLS poden servir com a base per desenvolupar programes específics d’intervenció en comprensió lectora, com ara el mètode Glifing.

És essencial, en aquest sentit, proporcionar als equips docents eines amb les quals puguin treballar per millorar les estratègies d’ensenyament de la lectura i la comprensió, com també per manejar les dificultats específiques, com la dislèxia i altres trastorns de l’aprenentatge. La capacitació docent s’ha d’enfocar cap a l’ús de mètodes basats en les neurociències i en l’adaptació de les pràctiques pedagògiques a les necessitats individuals de l’alumnat.

2. Foment de la lectura en l’entorn escolar i familiar. Per fer-ho cal, en primer lloc, automatitzar la descodificació amb l’objectiu que els alumnes trobin gust i plaer en la lectura.
3. Monitoratge del progrés de les pràctiques educatives i de l’entrenament de la lectura. EL QUE NO S’AVALUA, NO EXISTEIX.
4. El programa d’intervenció ha de disposar d’un enfocament pedagògic efectiu i s’ha d’adaptar a les necessitats de l’alumnat. És fonamental disposar de recursos i estratègies d’ensenyament que promoguin el desenvolupament d’habilitats de comprensió lectora de manera sistemàtica i progressiva en cada un dels estudiants.

Per acabar i per continuar omplint el GOT, em sembla oportú dir que amb aprendre a llegir no n’hi ha prou per comprendre un text. L’aprenentatge de la lectura requereix practicar-la constantment i sistemàticament però no és suficient per comprendre un text. La fluïdesa lectora és la base i funciona com un pont cap a la comprensió. 

Quan algú que llegeix té una bona fluïdesa, és capaç de llegir sense esforç, amb un ritme adequat i sense interrupcions. La fluïdesa lectora implica l’habilitat de reconèixer les paraules de manera automàtica, cosa que permet a qui llegeix concentrar-se a comprendre el significat del text. A més a més, la fluïdesa lectora contribueix a tenir una experiència de lectura més plaent i eficient ja que facilita que es connectin idees i que es retingui informació. Quan els individus desenvolupen la fluïdesa lectora, poden gaudir de la lectura i accedir a un món de coneixement i entreteniment de manera fluida i sense obstacles.

Ara bé, si volem que els alumnes i les alumnes entenguin un text, a més a més, ens hem de centrar a ensenyar de manera explícita estratègies que els facilitin aquesta feina. Així, la lectura complirà la seva funció, que és

LLEGIR PER COMPRENDRE I COMPRENDRE PER APRENDRE. 

Llegir per comprendre i comprendre per aprendre és un enfocament fonamental en el procés d’adquisició de coneixement. Quan les persones que llegeixen ho fan amb el propòsit de comprendre, se submergeixen en el text, n’analitzen el contingut i busquen connexions significatives. Aquest enfocament no només implica entendre el significat literal de les paraules, sinó també comprendre el context, inferir, fer connexions amb coneixements previs i reflexionar sobre el material que s’ha llegit. Alhora, quan s’entén el que es llegeix, s’obre la porta de l’aprenentatge. La comprensió profunda d’un text permet a qui llegeix interioritzar i aplicar els conceptes, ampliar-ne el coneixement, desenvolupar habilitats crítiques i, en darrera instància, construir una base sòlida per a l’aprenentatge continu. La interrelació entre llegir per comprendre i comprendre per aprendre és un camí poderós cap al creixement intel·lectual i l’expansió d’horitzons.

Mg. Laura García Blanco
Desenvolupament Pedagògic de Glifing