Exercicis de comprensió lectora

Tots sabem que la comprensió lectora és una habilitat fonamental en l’educació i en la vida quotidiana. Quan parlem de comprensió lectora, ens referim a la capacitat d’entendre, interpretar i avaluar un text de manera crítica i reflexiva.
Més que no pas simplement descodificar paraules, que és la primera part del procés lector i de la qual cosa ja hem parlat extensament en aquest blog.

la comprensió lectora implica la capacitat d’exteure significat, d’analitzar idees, d’inferir informació implícita i de relacionar el contingut amb el coneixement previ i l’experiència personal.

És un procés actiu que implica una combinació d’habilitats cognitives i metacognitives.

Llibre Neurociència de la lectura

Tal com explico al llibre Garcia, M. (2023). Neurociència de la lectura. Barcelona, Ed. Horsori (pàgina 113) aconseguir un bon grau de comprensió del que es llegeix no és pas una tasca fàcil, i això passa perquè, a l’hora de comprendre un text, hi ha molts factors en joc, molts factors que depenen de l’individu que s’enfronta al text, però també del moment en què el llegeix, i d’altres que depenen del mateix text. I cada un d’aquests tres factors engloba molts altres aspectes que hi estan implicats.

Comprensió lectora

Actualment, hi ha una preocupació creixent per la falta de comprensió lectora entre els estudiants. Aquesta preocupació es deriva de diversos factors interrelacionats que afecten la manera en què els alumnes interactuen amb els textos i processen la informació escrita.
Un dels factors principals que contribueixen a la falta de comprensió lectora és la sobreexposició a mitjans digitals i a la tecnologia, que apareixen com a competidors de l’atenció dels alumnes, que dediquen molt menys temps a la pràctica de la lectura. En l’era de la informació, els estudiants cada vegada passen més temps davant de les pantalles, consumint contingut en línia que sovint es presenta de manera fragmentada, ràpida i superficial. Aquesta exposició excessiva a formats d’entreteniment digital pot afectar negativament la capacitat de concentració, l’atenció sostinguda i la profunditat de la comprensió.
La falta d’hàbits de lectura sòlids pot fer que disminueixi la capacitat de comprendre i analitzar textos de manera crítica.
Tot això ocasiona una falta de pràctica en la lectura profunda i reflexiva que, si volem recuperar un bon nivell de comprensió lectora, hem de combatre en el mateix camp de batalla: el món digital.

La preocupació per la falta de comprensió lectora s’agreuja per les implicacions que té per a l’èxit acadèmic i professional dels estudiants. La capacitat de comprendre i analitzar textos escrits és fonamental en totes les àrees del currículum escolar, des de les assignatures de ciències i matemàtiques fins a les humanitats i les arts. A més a més, en el món laboral actual, es valoren cada cop més els individus que poden llegir de manera crítica, sintetitzar informació i comunicar-se de manera efectiva a través de l’escriptura.

Exercicis de comprensió lectora

Glifing ofereix una sèrie de sessions de lectura que desglossen les diferents estratègies de lectura perquè l’alumne aprengui a aplicar-les. Les estratègies de lectura, segons Isabel Solé (Solé, I. (2000). Estrategias de lectura. Ed. Graó.), es refereixen als procediments o accions que els lectors fan servir de manera intencional i flexible per comprendre un text. Aquestes estratègies són actives i conscients, i s’apliquen abans, durant i després de la lectura amb l’objectiu de facilitar que el contingut es comprengui més bé. Algunes d’aquestes estratègies inclouen activar coneixements previs, formular preguntes, identificar la idea principal, fer inferències de significats a partir del context i elaborar resums. Fer servir adequadament aquestes estratègies ajuda els lectors a afrontar textos complexos, a resoldre dificultats i a construir un significat més profund a partir de la lectura.
Alguns plantejaments que es poden aplicar abans de la lectura per activar les primeres estratègies de comprensió apel·len a la motivació, els objectius de lectura i l’activació del coneixement previ:

1. «Va, llegim? Som-hi!». Motivació per llegir.
2. «Amb quina intenció llegirem?». Els objectius de la lectura.
3. «Què en sabem, del text?». Activar el coneixement previ.4. «Què podem anticipar del text?». Establir prediccions sobre el text.
4.  Promoure preguntes dels alumnes sobre el text.

Durant la lectura
Es tracta d’aplicar estratègies metacognitives, és a dir, estratègies que portin el lector a veure si està entenent el text i si, a partir d’aquesta comprensió, pot fer inferències i prediccions sobre el text llegit.
Anàlisi del possible vocabulari que no coneguem.
Comprensió de les possibles metàfores.
Lectura compartida: compartir el que s’ha entès, predir, aclarir, resumir, buscar les idees clau.
«No ho entenc. I ara què faig?». Buscar els errors i llacunes de comprensió.

Després de la lectura
Es tracta de recapitular el contingut, resumir-lo a través de les idees clau, o estendre’l amb informació addicional.
1. La idea principal.
2. El resum.
3. Formular i respondre preguntes: no sempre, i no només, serveixen per avaluar.

Si recuperem el primer punt, abans de la lectura, veiem que tot procés d’aprenentatge ha de començar per apel·lar a la motivació de l’estudiant, per la qual cosa és crucial tenir en compte aquests punts:

EXPLICITAR ELS OBJECTIUS

Conèixer els objectius i saber què s’espera de mi. Promoure i incentivar l’autonomia i la proactivitat fa que el treball se senti com a propi i dona sentit a què fem.

OBJECTIUS SEGMENTATS I REALISTES

Cal plantejar el camí que es vol seguir. Visualitzar el punt de partida i el de destinació. És més fàcil tirar la tovallola per l’esforç si la destinació és massa lluny i no la veiem com una possibilitat real. Perquè això no passi, cal segmentar el camí en diferents objectius propers, assequibles i acumulables, de manera que cada pas sigui una aproximació. Penseu en la dita budista que ens recorda que el camí i la destinació són el mateix. Segmentar el ca-mí és una manera de posar-ho en pràctica.
ACCEPTAR ELS ERRORS COM A PART DEL PROCÉS
Cada pas és un repte, i cada repte es pot repetir tantes vegades com calgui per superar-lo. Aquí cal recuperar la teoria del Not yet com a filosofia d’aprenentatge.
Un altre punt important de la motivació té a veure amb l’ús de les eines digitals. Cal recordar que avui dia els ensenyaments bàsics, com la lectura, han de competir amb la resta de les possibilitats que ofereix l’entorn visual. O sigui que entrenar la lectura amb programes digitals, a part que ens permet personalitzar el camí d’aprenentatge, ens facilita la consecució dels nostres objectius, que els infants practiquin la lectura.
D’altra banda, i sobre els apartats durant i després de la lectura respectivament, a Glifing ens agrada molt presentar un text i descompondre les estratègies que planteja Isabel Solé amb un sistema de preguntes que, tal com ella mateixa indica al seu llibre:

no sempre, i no només, serveixen per avaluar.

Així, les preguntes que fa Glifing no són per avaluar el coneixement extret del text, sinó per fer ressaltar les preguntes que el lector experimentat es fa i es respon a mesura que va llegint amb la finalitat d’assegurar-se que ho comprèn.

Activar o actualitzar els coneixements previs

1. El fet de saber què se n’espera, del que llegirem, facilita el procés de comprensió. Avançar el context fa que et situïs, de manera que és més fàcil recuperar informació que ja tenim i, per tant, facilita la dotació de significat al nou text.
2. Es tracta de construir un context mental compartit (Edwards i Mercer, 1988). Pot ser un primer pas per compartir significat i saber que estem parlant del mateix.
3. La falta de coneixement previ, i també la falta de vocabulari, poden impossibilitar la comprensió. Deixar pendents les paraules que no s’entenen i veure si el context ens aclareix què volen dir és una estratègia que cal ensenyar. Però si no s’aclareix al llarg de la lectura, cal preguntar-ho o buscar les paraules al diccionari.

Podria ser bonic fer diccionaris personals; és motivador tenir un arxiu de les paraules noves que ens apareixen al llarg de la vida, i explicar, al final del curs, quantes n’hem aplegat.

En aquestes pantalles, Glifing presenta preguntes d’exploració d’una part del vocabulari o dels conceptes que ens trobarem durant la lectura:

 

 

 

 

 

 

Ajudar a fer prediccions i hipòtesis

De la mateixa manera que el coneixement previ ens posa en context, les prediccions ens ajuden a obrir possibilitats a mesura que anem llegint, i provoquen una activació mental que ens predisposa al procés de comprensió i ens l’accelera.
Són elements motivadors intrínsecs: si fem una predicció, volem satisfer la curiositat de saber si l’hem encertada o no. És important acceptar les prediccions com allò que són: no són certeses, sinó possibilitats. Hem de llegir per verificar-les o refutar-les.

 

 

 

 

 

 

Un cop hem llegit el text, podem fer preguntes que posen l’atenció sobre aspectes importants d’allò que se’ns està comunicant, com per exemple:

 

 

 

 

 

 

O que verifiquen si hem entès algunes inferències, com per exemple:

 

 

 

 

 

 

O també podem aprofundir en el coneixement al qual ens acosta el text, i estendre’l a altres entorns com, per exemple:

 

 

 

 

 

 

Si vols veure un exemple complet de com es pot treballar la comprensió lectora, pots visitar les sessions Demo del nostre web

I, com a resum, et direm que a Glifing recuperem el mètode socràtic, la maièutica de Sòcrates, per fer que les preguntes siguin una potent eina de treball de la comprensió:

Fomentar els interrogants

Fer-se preguntes és la base del coneixement humà. L’art de preguntar també es pot aprendre: la filosofia i la ciència avancen a base de formular-se preguntes. I tot sovint s’han preguntat, i encara ho fan, coses que en principi podien semblar irrellevants o absurdes: per què el cel és blau?, per què no caiem quan estem “de cap per avall” sobre la Terra?, per què l’aigua del mar és salada i la dels rius és dolça?, on és l’ànima?, què és la consciència?, Déu existeix?Recuperar la maièutica socràtica és poètic i efectiu a la vegada. La idea bàsica que el coneixement no respon a una veritat absoluta i que podem buscar les respostes dins de cada persona ens empodera i ens motiva a continuar fent preguntes per trobar respostes. L’alumne no és un receptacle buit, sinó que pot ser un generador del seu propi coneixement, formulant i formulant-se les preguntes adequades.

En un primer moment, les preguntes de comprensió són un bon element per ensenyar a fer-se preguntes. Guien l’atenció sobre els aspectes importants de la lectura. Evidencien quina informació és rellevant i quina és secundària. Projecten llum sobre aspectes clau o de possible debat.
Així, doncs, quan hem de fer un treball de comprensió, la pregunta és important per si mateixa, no tant per la resposta més o menys correcta de l’alumne, sinó com a generadora d’altres possibles preguntes que ens ajudin a aprofundir en el text.
I sempre, i sobretot, els alumnes han de saber que tot el que llegiran serà incomplet. Incomplet en espera del que cada un d’ells aporti al món a través de la seva mirada, la seva perspectiva, la seva comprensió.

 

Montserrat Garcia i Ortiz
Psicòloga especialista en lectura
Creadora del Mètode Glifing