Abordar la dislèxia infantil amb eficàcia: explorant el Mètode Glifing

La dislèxia és una condició de l’aprenentatge que afecta la capacitat de llegir i lletrejar de manera precisa i fluida. Tot i que es tracti només d’una dificultat per descodificar, sovint acaba afectant la comprensió lectora i l’escriptura, tant respecte als errors ortogràfics com a la qualitat de la grafia, molts cops incomprensible.

La característica més evident durant els primers anys escolars (4 i 5 anys) és una dificultat per aprendre les lletres, és a dir, per associar de manera ràpida i precisa cada lletra amb el seu so o sons. I la característica més evident, a partir de 1r de primària, és que es llegeix massa a poc a poc i, a vegades, no pas sempre, amb errors de lectura. Tot i que pugui semblar que la velocitat de lectura és una dada superficial, aquesta és precisament una característica que està totalment relacionada amb la dislèxia i pot ser una de les causes principals d’una mala comprensió lectora.

Quan es llegeix massa a poc a poc, el cervell no aconsegueix alliberar recursos cognitius (atenció i memòria principalment) per entendre bé el text que es llegeix.

La dislèxia afecta persones de totes les edats i pot tenir un impacte significatiu en la vida acadèmica i professional. En aquest article explorem la dislèxia i com el Mètode Glifing, a través d’una eina prometedora, aborda aquest repte.

Unes dades importants sobre la dislèxia infantil

La dislèxia no està relacionada amb problemes d’oïda, de vista o d’intel·ligència, i pot afectar persones amb diferents nivells d’habilitat cognitiva. Sovint, també coexisteix amb altres trastorns de l’aprenentatge com el TDAH o la discalcúlia.

La detecció precoç i el tractament adequat són clau per garantir que els infants amb dislèxia s’adaptin i tinguin èxit escolar.

És molt important que tant la família com el conjunt d’educadors, com també els mateixos infants, sàpiguen que la dislèxia no té res a veure amb la intel·ligència, és a dir, que es pot ser dislèctic i molt intel·ligent, com el cas de grans personatges dislèctics de la història o persones amb dislèxia que actualment triomfen a la feina.

Si tens cap fill, filla o estudiant amb dificultats per aprendre a llegir, val molt la pena que t’encarreguis que sàpiga reconèixer les altres habilitats que tingui per tal de tenir cura de la seva autoestima.

Impacte de la dislèxia

Les persones amb dislèxia tot sovint s’enfronten a reptes en l’àmbit acadèmic, social i emocional. A causa de les dificultats que aporta aquesta condició, i del fet que la lectura sigui a la base del món acadèmic, aquests infants solen experimentar frustració i mostren una autoestima baixa, i també una forta ansietat relacionada amb el rendiment escolar. La dislèxia també pot afectar la lectura comprensiva, l’escriptura i el processament del llenguatge oral.

També podem dir que hi ha persones dislèctiques que desenvolupen altres habilitats compensatòries que fan que siguin especialment bones en habilitats interpersonals, en creativitat o en una visió holística de les situacions. 

Però si no s’hi intervé adequadament, els infants amb dislèxia corren el risc de quedar-se enrere a l’escola, no descobrir les seves altres habilitats i haver d’afrontar dificultats al llarg de la vida.

Símptomes específics en el procés de lectura

En el procés de lectura, als infants amb dislèxia els costa identificar els sons de la parla i relacionar-los amb les lletres i les paraules escrites.

Poden presentar dificultat per reconèixer paraules familiars, llegir en veu alta fluidament i entendre el text que estan llegint. Aquests símptomes es poden manifestar des que són ben petits i persistir al llarg de l’etapa escolar.

Aspectes que podem observar en infants amb dislèxia:

• Confusió de lletres.
• Canvi de síl·labes.
• Substitució d’unes paraules per unes altres.
• Lectura lenta.
• Lectura poc comprensiva.
• Repetició, omissió o addició de lletres o paraules.

Hem dit que llegir a poc a poc és una de les característiques més importants en la dislèxia, però què vol dir llegir a poc a poc? Hem elaborat un gràfic amb dades de mitjanes de lectura per als diferents cursos escolars per tal que puguis valorar en quin punt està el teu fill, filla o estudiant. 

La fluïdesa consisteix a llegir a una certa velocitat. Aquí et deixem un apunt de quines són les velocitats de lectura de text segons els barems de Glifing.

 

 

 

 

 

 

 

Aquests barems es poden consultar al llibre Neurociència de la lectura, de la Montserrat Garcia i Ortiz. 

Problemes d’aprenentatge associats a la dislèxia

Els problemes de lectura entelen la resta d’aprenentatges, ja que la lectura és a la base del desenvolupament acadèmic. Moltes vegades, per exemple, sorgeixen problemes a l’hora d’entendre les matemàtiques perquè no s’entenen els enunciats.

Un precursor important de la dislèxia és la consciència fonològica, que és la capacitat de poder identificar els sons de la parla, poder-hi jugar, unir-los i separar-los, i entendre que són aquestes partícules sonores les que constitueixen les paraules.

Als infants amb una mala consciència fonològica, que es pot i s’ha de treballar oralment a partir dels 3 anys, els pot costar reconèixer les rimes o recordar seqüències de paraules com ara els dies de la setmana. Més endavant poden mostrar dificultat per aprendre altres seriacions, com els mesos de l’any o les taules de multiplicar.

Com que en la dislèxia no es representa bé la paraula escrita, moltes vegades no s’escriu bé, cosa que fa que hi hagi molts errors ortogràfics, una mala grafia i poca fluïdesa en la producció escrita.

A causa d’aquestes dificultats, a la majoria de les persones dislèctiques no els agrada llegir, ja que una lectura lenta i/o poc comprensiva no és una lectura plaent, sinó que més aviat es converteix en una tortura. No llegir porta els alumnes a quedar enrere en la resta d’assignatures en què, en principi, no haurien de tenir cap problema.

Factors de risc i detecció precoç

Identificar la dislèxia infantil de manera precoç és fonamental per poder oferir als infants el suport necessari. Alguns factors de risc que poden indicar la presència de dislèxia inclouen antecedents familiars de dislèxia, retard en el desenvolupament del llenguatge oral i dificultats per pronunciar paraules. Detectar-la precoçment permet iniciar el tractament adequat i proporcionar estratègies de suport des del començament de l’etapa escolar.

Tipus de dislèxia i causes subjacents

Tradicionalment, s’ha parlat de tres tipus de dislèxia diferents i, malgrat que molts investigadors avui dia mantenen que totes les dislèxies tenen una base fonològica, aquí n’exposem els tres tipus:

1. Dislèxia fonològica

La dislèxia fonològica es caracteritza per provocar dificultats a l’hora de processar els sons de la parla i la seva relació amb les lletres i les paraules escrites.
En aquest tipus de dislèxia, hi ha alteracions en les àrees cerebrals que s’encarreguen de la descodificació fonològica. Aquestes dificultats es poden relacionar amb factors genètics i hereditaris.

2. Dislèxia superficial

La dislèxia superficial, que també es coneix com a dislèxia visual, es caracteritza per provocar dificultats a l’hora de reconèixer ràpidament les paraules i de llegir paraules irregulars.
En aquest tipus de dislèxia, s’hi observen dificultats a les àrees cerebrals que estan implicades en el reconeixement visual i en la memòria visual a curt termini. Aquestes dificultats es poden associar a dèficits en la ruta visual de lectura.

3. Dislèxia mixta o profunda

La dislèxia mixta o profunda és una combinació de la dislèxia fonològica i de la superficial. Els infants amb aquest tipus de dislèxia presenten dificultats tant a l’hora de processar els sons de la parla com a l’hora de reconèixer visualment les paraules. Aquestes dificultats es poden relacionar amb alteracions a múltiples àrees cerebrals involucrades en la lectura i l’escriptura.

Causes subjacents

Les causes subjacents de la dislèxia poden ser multifactorials. S’ha observat que hi ha bases neurobiològiques involucrades en el desenvolupament del trastorn, com diferències en l’estructura i el funcionament del cervell.

A més a més, hi ha factors genètics i hereditaris que poden influir en el fet que aparegui la dislèxia en infants. També s’ha trobat evidència que factors ambientals i experiències viscudes de petits podrien tenir un paper en el desenvolupament d’aquesta condició.

És important tenir en compte que la dislèxia es pot manifestar de manera única en cada infant, per la qual cosa és fonamental haver fet una avaluació especialitzada per determinar el tipus de dislèxia i les causes subjacents en cada cas particular.

Diagnòstic de la dislèxia en infants

L’avaluació de la dislèxia en infants requereix que hi intervinguin professionals especialitzats en l’àmbit de la psicologia i l’educació. 

Aquestes persones expertes fan una avaluació exhaustiva que inclou:

•  Anàlisi de l’historial mèdic i educatiu de l’infant.
•  Entrevistes amb els pares, mestres i altres professionals involucrats.
•  Observació directa de l’infant en diferents situacions d’aprenentatge.
•  Aplicació de proves específiques per avaluar habilitats cognitives, fonològiques i lingüístiques.
•  Anàlisi de mostres d’escriptura i de lectura de l’infant.

Proves específiques per al diagnòstic

Les proves específiques són una part fonamental del procés de diagnòstic de la dislèxia en infants. Aquestes proves permeten avaluar les habilitats de lectura, d’escriptura i el processament fonològic de l’infant. Algunes de les proves més utilitzades inclouen:

•  Proves de lectura de paraules, pseudoparaules i textos. 
•  Proves d’escriptura i ortografia.
•  Proves de discriminació auditiva i consciència fonològica.
•  Proves de memòria verbal i de treball.
•  Proves de velocitat i precisió en tasques de processament de la informació.

El Mètode Glifing, amb les seves avaluacions inicials, detecta els casos de dislèxia o de problemes d’aprenentatge de manera ràpida i amb una base científica. Més endavant, expliquem el mètode i com s’implementa.

Procés d’identificació amb un especialista

Un cop l’avaluació i les proves específiques conclouen, l’especialista fa el diagnòstic de la dislèxia en l’infant. Aquest procés d’identificació implica:

• Anàlisi dels resultats obtinguts a les proves i avaluacions.
• Comparació dels resultats de l’infant amb els estàndards establerts per a la seva edat i el seu nivell de desenvolupament.
• Consideració dels criteris establerts per organismes especialitzats en dislèxia.
• Elaboració d’un informe diagnòstic detallat, que inclou recomanacions per fer el tractament i el suport educatiu de l’infant.

Tractament de la dislèxia infantil

El tractament de la dislèxia infantil requereix diferents estratègies i enfocaments per abordar les dificultats específiques de cada infant.

A continuació, detallem les àrees de tractament principals:

Adaptacions metodològiques en l’entorn escolar

• Fer adaptacions curriculars que permetin que l’infant accedeixi al contingut de manera adequada, com ara fer servir recursos visuals, esquemes i organitzadors gràfics.
• Proporcionar suport individualitzat a l’infant amb dislèxia i reduir-li la càrrega de treball per no sobrecarregar-lo.
• Donar-li més temps perquè executi les tasques que requereixin llegir.
• No fer que hagi de llegir en veu alta davant dels companys de classe.
• Assegurar-se que ha entès els enunciats d’un examen.
• Fer exàmens orals.
• Implementar el mètode de lectura Glifing que detallem més endavant. 

Intervenció professional per al desenvolupament cognitiu

Que professionals especialitzats en dislèxia hi intervinguin és fonamental per abordar les dificultats cognitives que afecten l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Algunes de les estratègies que es fan servir són:

• Teràpia fonològica per ajudar l’infant a desenvolupar consciència fonològica i millorar la relació entre els sons de la parla i les lletres.
• Entrenament Glifing de consciència fonètica, que consisteix a reconèixer els sons individuals en les paraules. Totes les sessions amb àudio són ideals per reconèixer els sons amb els fonemes i les paraules. 

Teràpies d’estimulació cognitiva

Les teràpies d’estimulació cognitiva se centren a enfortir les habilitats cognitives que estan relacionades amb la lectura i l’escriptura. 

Algunes de les teràpies que es fan servir, entre les quals hi ha Glifing, inclouen:

• Teràpia de consciència espacial i temporal per millorar la percepció i l’organització de l’espai i el temps.
• Teràpia de memòria i atenció per desenvolupar habilitats de memòria de treball i atenció sostinguda.
• Teràpia visuoperceptiva per millorar la percepció visual i la discriminació de formes i lletres.

Cal tenir en compte que les diferents teràpies s’apliquen o no en cada cas a criteri del professional i segons les necessitats específiques de cada infant.

El Mètode Glifing: una eina innovadora

El Mètode Glifing és un programa d’intervenció dissenyat específicament per abordar les dificultats de lectura i d’escriptura associades a la dislèxia. Basat en la  neurociència cognitiva i l’aprenentatge experiencial, el Mètode Glifing fa servir exercicis adaptatius i personalitzats per millorar les habilitats de processament fonològic, visual i auditiu, que són fonamentals per llegir. Glifing es va desenvolupar en col·laboració amb la Universitat de Barcelona per atendre la dislèxia del fill de la Montserrat Garcia, creadora del mètode.

Principis del Mètode Glifing

El Mètode Glifing es basa en diferents principis fonamentals:

1. Individualització: el programa s’adapta a les necessitats específiques de cada usuari a través d’exercicis que s’ajusten al seu nivell d’habilitat i progrés.
2. Exercicis multifocals: els exercicis estan dissenyats perquè es vagi augmentant la dificultat a mesura que l’estudiant incorpori habilitats de lectura noves i perquè s’estimulin diferents aspectes relacionats amb la lectura, com ara l’atenció, la memòria, la consciència fonològica, l’adquisició de vocabulari, etc.
3. Retroalimentació constant: els usuaris reben retroalimentació immediata sobre com executen els exercicis, cosa que els permet identificar àrees de millora i monitorar com van progressant al llarg del temps.
4. Motivació i reforç positiu: el Mètode Glifing incorpora elements de ludificació i recompenses (el Món Glifing) perquè la motivació i el compromís de l’infant es mantinguin durant el procés d’aprenentatge. Això fa que els millori l’autoestima i els motivi a continuar aprenent i a superar les dificultats.

Suport emocional i familiar

Rol dels pares i com cal que s’impliquin en el tractament

Els pares tenen un paper fonamental en el suport emocional i el maneig de la dislèxia infantil dels seus fills i filles. És important que s’informin sobre el trastorn i quines implicacions té per entendre les dificultats a les quals s’enfronta l’infant.

Cal que els pares col·laborin estretament amb els professionals de la salut i l’educació, participin activament en el disseny del pla de tractament i segueixin les pautes recomanades. A més a més, és essencial crear un ambient de suport, paciència i comprensió, i fomentar l’autoestima i el desenvolupament d’habilitats en l’infant.

Estratègies per fer el suport emocional

Per tal d’oferir un suport emocional adequat als infants amb dislèxia, és important generar un entorn segur i lliure de judicis. Els pares poden fomentar la confiança i l’autoestima de l’infant tot reconeixent tot el que han assolit i valorant-ho, i centrant-se en les fortaleses en lloc de les dificultats.

El sistema de recompenses del Mètode Glifing permet mantenir la motivació i el compromís amb l’aprenentatge.

Es recomana establir rutines clares i metes realistes, i celebrar els progressos que es facin. Així mateix, es poden implementar estratègies de relaxació i del maneig de l’estrès, com per exemple practicar tècniques de respiració o activitats esportives.

Recursos de suport per a pares i familiars

És crucial que els pares i familiars d’infants amb dislèxia tinguin suport i recursos per afrontar els desafiaments que això implica. Hi ha organitzacions, tant en l’àmbit local com en l’estatal, com la Federació Espanyola de Dislexia, que ofereixen informació, assessorament i programes de suport a famílies. Aquests recursos poden incloure grups de suport, tallers educatius, conferències i material de lectura especialitzat. Participar en aquests programes permet als pares compartir experiències, aprendre d’altres persones i adquirir eines per donar suport als seus fills de manera efectiva. Buscar ajut i connectar amb la comunitat dislèctica fa que s’enforteixi el suport emocional i es promogui un ambient propici per tal que l’infant es desenvolupi.

Impacte emocional i estratègies per afrontar-ho

Desenvolupament emocional en infants amb dislèxia

Els infants amb dislèxia poden experimentar diversos reptes emocionals a causa de les dificultats a què s’enfronten quan llegeixen i escriuen. Aquestes dificultats poden generar frustració, una baixada de l’autoestima i ansietat. Els infants també poden experimentar inseguretat si es comparen amb els seus companys i companyes de classe que no tinguin aquest trastorn. És molt important comprendre que la dislèxia no està pas relacionada amb la intel·ligència de l’infant i ajudar-los a construir una imatge positiva de si mateixos.

Estratègies dels fills i pares per afrontar-ho

Hi ha diferents estratègies que poden ajudar a fer que els infants amb dislèxia i els pares afrontin els reptes emocionals relacionats amb aquest trastorn. És important proporcionar suport emocional i animar l’infant a expressar els seus sentiments i frustracions. Fomentar un ambient d’acceptació i comprensió pot ajudar a enfortir la confiança i el benestar emocional de l’infant. A més a més, és beneficiós ensenyar-los tècniques de relaxació i maneig de l’estrès perquè puguin afrontar les situacions difícils.

Importància de l’autoestima en el desenvolupament

L’autoestima té un paper fonamental en el desenvolupament dels infants amb dislèxia. És essencial fomentar una imatge positiva de si mateixos tot destacant les seves habilitats i assoliments i reconeixent l’esforç que fan en el procés d’aprenentatge. Proporcionar-los un entorn de suport emocional i celebrar els seus èxits, per petits que siguin, contribueix a enfortir-los l’autoestima. El sistema de recompenses del Mètode Glifing és ideal per fer pujar l’autoestima. Cada infant competeix amb si mateix i els reptes són a partir dels seus progressos. També és important treballar conjuntament amb els professionals educatius i de la salut per oferir-los el suport adequat i garantir-ne el benestar integral.

Integració escolar i social

La integració escolar i social és un aspecte essencial a l’hora d’abordar la dislèxia infantil. A continuació, explorarem les adaptacions en l’entorn educatiu, la relació amb companys i la gestió social del trastorn, i també els reptes i les solucions en l’àmbit escolar.

Adaptacions en l’entorn educatiu

Per promoure la integració dels nens i nenes amb dislèxia, cal implementar adaptacions en l’entorn educatiu. Hi ha estratègies eficaces que inclouen:

• Proporcionar suports visuals i tàctils a l’aula per facilitar l’aprenentatge.
• Oferir material educatiu adaptat, com ara textos amb fonts clares i un espaiat adequat com a la plataforma Glifing. 
• Promoure una estructura clara i consistent en l’organització de l’aula.
• Oferir temps addicional en les avaluacions i les tasques escrites.

Relació amb companys i gestió social del trastorn

La relació amb els companys i companyes és fonamental per integrar socialment els infants amb dislèxia. Hi ha estratègies per fomentar una bona relació que inclouen:

• Promoure la comprensió i l’empatia cap a la dislèxia a través de xerrades i activitats sobre el tema.
• Crear un ambient inclusiu en què es valori la diversitat i s’eviti l’estigma associat a la dislèxia.
• Fomentar la col·laboració i la feina en equip perquè els infants amb dislèxia es notin inclosos i que se’ls dona suport. L’activitat de “parelles lectores” del Mètode Glifing proporciona aquesta mena de col·laboració entre companys, perquè uns ajudin els altres i tots n’aprenguin. 
• Proporcionar oportunitats perquè els infants amb dislèxia comparteixin experiències i preocupacions amb els companys i companyes.

Reptes i solucions en l’àmbit escolar

En l’àmbit escolar, hi ha diversos reptes associats a la dislèxia infantil. Hi ha solucions efectives com ara:

• Oferir formació i capacitació al personal docent perquè es familiaritzin amb les necessitats i les dificultats dels nens i nenes amb dislèxia. A l’Acadèmia Cor Lector s’hi ofereixen webinars i master class gratuïts dedicats a l’aprenentatge infantil, a la neurociència i a la lectura. 
• Implementar programes de suport específics per a la dislèxia, com el Mètode Glifing, que detecta i preveu moltes dificultats associades a la dislèxia.  
• Promoure la comunicació i la col·laboració entre professionals de l’educació, família i especialistes en dislèxia. A través dels webinars i les master class en directe de l’Acadèmia Cor Lector i a través de la Federació Espanyola de Dislèxia es pot tenir accés a aquests experts.  

Avaluar de manera constant el progrés dels infants amb dislèxia i ajustar les estratègies d’ensenyament segons el que calgui. La plataforma Glifing permet adaptar les sessions i les activitats segons l’evolució de cada infant.

Beneficis del Mètode Glifing per a la dislèxia

El Mètode Glifing ofereix quatre beneficis principals a les persones amb dislèxia:

1. Millora les habilitats de lectura i d’escriptura: els exercicis, dissenyats per enfortir el processament fonològic i visual, ajuden a millorar la descodificació de paraules i la fluïdesa a l’hora de llegir.
2. Augmenta la confiança i l’autoestima: com que els usuaris experimenten millores en les habilitats de lectura, desenvolupen més confiança en les seves capacitats i una actitud més positiva cap a l’aprenentatge.
3. Desenvolupament d’estratègies de compensació: el Mètode Glifing ensenya estratègies efectives als usuaris perquè abordin les dificultats de lectura i d’escriptura, cosa que els permet afrontar els reptes més eficaçment.
4. Suport personalitzat: amb la individualització dels exercicis i la retroalimentació constant, Glifing ofereix un suport personalitzat que s’adapta a les necessitats úniques de cada estudiant, cosa que permet que l’aprenentatge de cada un millori constantment.

Conclusió sobre com cal abordar la dislèxia amb eficàcia

La dislèxia és un trastorn de l’aprenentatge que pot tenir un impacte significatiu en la vida de les persones, però amb intervencions adequades es poden superar molts dels reptes que s’hi associen. Afecta sobretot la lectura, l’escriptura i l’ortografia, que són la base de l’aprenentatge. Per això, és important detectar i tractar la dislèxia tan aviat com sigui possible. El Mètode Glifing ofereix una eina efectiva per abordar les dificultats de lectura i d’escriptura, i proporciona a les persones amb dislèxia les habilitats i el suport que els cal per tenir èxit en l’àmbit acadèmic i més enllà.

 Montserrat Garcia i Ortiz
Psicòloga especialista en lectura
Creadora del Mètode Glifing