Montserrat Garcia, entrevistada al diari El Punt Avui

La periodista Laia Bruguera, redactora d’educació del diari El Punt Avui, va fer una entrevista a la Montserrat Garcia, creadora i fundadora de Glifing. L’entrevista va sortir publicada el divendres 27 de gener de 2023 a la secció Protagonistes del diari en paper, i va ocupar també un espai a la portada i a la versió digital del diari.

A continuació, podeu llegir l’entrevista completa:

Montserrat Garcia, fundadora de Glifing: «Cada infant treballa al ritme que li cal».
La psicòloga Montserrat Garcia és la creadora del mètode d’aprenentatge i entrenament de la lectura Glifing. El va començar a desenvolupar amb la Universitat de Barcelona (UB) per ajudar el seu fill dislèctic i ben aviat es va adonar que servia per millorar la velocitat de lectura, la comprensió i la memòria de tots els infants, fos quin fos el seu nivell. Avui el fan servir escoles, gabinets de psicologia i famílies de més de 20 països. El mètode acaba de ser reconegut pels premis SEK Lab Awards com una de les start-ups més innovadores en el camp de l’educació.

-Amb sis anys, el seu fill petit li va preguntar què havia de fer per treballar. No volia anar a l’escola.
Al Mario li va costar molt tota la primària. Va fer classes de reforç i vam estar molt ben atesos per l’escola i les psicopedagogues amb qui vam treballar, però no va ser suficient. Teníem el diagnòstic de bloqueig emocional, però molts cops es confon la conseqüència amb la causa. El bloqueig era el resultat del seu patiment, de veure que no se’n sortia en les tasques que li demanaven. Quan va fer els deu anys, per fi vam tenir el diagnòstic de dislèxia i és llavors quan ens vam poder centrar en el problema de base. Com que tenia problemes amb el procés de descodificació lectora, va arribar a sisè de primària llegint com un nen de primer. Això provoca molt patiment i una autoestima per terra.

-I va idear un sistema per treballar la lectura. Com va ser?
Vaig tenir la sort que a la Universitat de Barcelona (UB) em van ajudar molt i van liderar aquell projecte. Jo hi vaig arribar amb un problema, i aquest va ser el motor, el detonant. A la UB vaig trobar el lloc on accedir a tots els documents científics però de manera filtrada, amb una guia. I vam tirar endavant un mètode d’entrenament lector perquè gràcies a la ciència sabíem millor que mai com llegia el cervell, coneixíem i diagnosticàvem les dificultats d’aprenentatge també millor que mai i a més teníem les noves tecnologies que ens permetien oferir un format agradable i, el més important, totalment personalitzat. Els llibres són els mateixos per a tots, Glifing és el llibre de Harry Potter, i és diferent en funció de qui l’obri, perquè cadascú rebrà les sessions i també el contingut que necessita: si tens un infant de sisè que llegeix com un de primer, no li pots posar la Caputxeta vermella.

-La lectura s’entrena amb jocs d’ordinador. Per què?
El Mario, com tants altres infants amb problemes a l’escola, estava enrabiat amb tot el que era acadèmic, així que la manera de captar el seu interès era oferint-l’hi en format digital. La idea era que li demanaríem un esforç important perquè li faríem llegir coses que no llegia bé i li aniríem demanant una mica més cada vegada, però com a mínim li donaríem en un format que no li generés rebuig sinó tot el contrari.

-Quan va veure que aquell sistema podia ajudar molts altres infants?
A la meitat del seu entrenament, el meu fill va fer un salt impressionant. Ni m’ho creia. Ho vam provar amb nens i nenes amb dificultats de diverses escoles de Barcelona i vam confirmar que funcionava. I de seguida vam decidir fer material no només per als que es quedaven encallats sinó per a tots, també per als que tiraven milles. Així també treballem la inclusivitat, perquè ja no tens infants amb problemes que surten de l’aula per fer reforç sinó que estan tots treballant la lectura, cadascú amb el ritme que necessita. Això és justícia.

-Les dificultats de lectura expliquen fins al 60 % del fracàs escolar. En som prou conscients?
Crec que cada cop en som més conscients, una altra cosa és que hi vulguem posar remei o no. Les escoles haurien de tenir lliure accés a un sistema com aquest, que és molt barat, però costa que l’administració faci un cop de cap.

-El Ministeri d’Educació de Xile us va contractar.
Sí, en època de pandèmia, per atendre 10.000 infants. Aquest any també l’Administració pública argentina ha posat en marxa el sistema per a 12.000 nens i nenes amb dificultats de lectura. Sap greu que administracions externes confiïn en nosaltres i al país propi no ens estigui passant. A casa nostra està triomfant un sistema d’aprenentatge de matemàtiques també amb jocs d’ordinador. Crec que el que passa és que tothom creu que està capacitat per ensenyar a llegir. Però si fos tan fàcil no tindríem que entre un 30 % i un 50 % dels infants llegeixen per sota o molt per sota del que haurien de llegir. I és la base de molts problemes. Hi ha vegades que infants que no saben llegir passen inadvertits i el professorat no ho detecta, com en el cas dels infants molt intel·ligents, perquè tenen recursos i ho van trampejant, però els problemes hi són i tenen conseqüències importants.

-I què diria als pares que creuen que a les aules hi ha massa pantalles?
Un ganivet pot matar i no per això deixes d’ensenyar al teu fill com es fa servir. Eines com la nostra i altres programes educatius són la millor manera d’aprendre a fer servir les noves tecnologies. No creen addicció sinó que simplement fan el camí de l’aprenentatge tan plaent com sigui possible i sobretot de manera totalment personalitzada, cosa que dona a cadascú exactament allò que necessita.