Glifing i El petit príncep

El petit príncep és una història atemporal que ens recorda que el que realment és important és invisible a ull nu, o que l’amistat és un valor que cal cuidar, o que els adults a vegades ens oblidem de veure el món amb ulls d’infant…

M’agrada especialment un capítol d’El petit príncep, un capítol que et vull recordar.

Un dia el petit príncep arriba a un planeta on viu un rei. El rei, que no té súbdits i vol que el petit príncep es quedi al seu planeta, li permet que demani un desig, atès que ell mana sobre totes les coses i li pot donar tot el que vulgui.

El petit príncep li demana una posta de sol, recordeu que li encanten les postes de sol.

El rei li diu: “Tindràs la posta de sol a les 6.46”.

El nen li diu: “Però la vull ara, fes que el sol es pongui ara”.

El rei li contesta que si ell ordenés al seu general que volés de flor en flor com una papallona i el seu general no obeís… de qui en seria culpa? Del general per no obeir o del rei per no saber manar?

Òbviament el petit príncep li respon que la culpa seria del rei. Així doncs, el rei li contesta que ell, amb la seva saviesa de governant, li proporcionarà la posta de sol quan el sol es pugui pondre, i no pas abans ni després.

Quan tenim fills que no poden llegir, si no ajustem la nostra demanda a les seves necessitats i les seves possibilitats, estem actuant com un rei que no sap manar, demanant als nens que volin de flor en flor com una papallona.

Els infants amb dificultats de lectura potser no fan bé moltes de les coses que els demanem a l’escola, i no deu ser perquè no les vulguin fer, ni perquè siguin ganduls, ni poc dotats… deu ser perquè són governats per reis que no coneixen les capacitats reals que tenen, i si les coneixen però continuen exigint, deu ser que tenen reis injustos.

Montserrat Garcia
Psicòloga especialista en lectura
Creadora del Mètode Glifing