Fracàs escolar: 7 trastorns específics de l’aprenentatge

Els trastorns de l’aprenentatge són causa freqüent de fracàs escolar.

Són trastorns de base neurobiològica, sovint amb un component genètic, que condicionen que un infant amb un nivell normal d’intel·ligència, tot i rebre una instrucció adequada, aconsegueixi avançar en un o més aprenentatges de manera adequada.

Afecten molts infants en edat escolar: probablement hi ha alumnes amb algun trastorn de l’aprenentatge a totes les aules. La prevalença se situa entre el 5 i el 15 % de la població en edat escolar.

Les dificultats que presenten els alumnes amb un trastorn de l’aprenentatge no són transitòries, sinó que són persistents i tenen una repercussió negativa en el progrés de l’infant durant tota l’escolaritat.

Els trastorns específics d’aprenentatge poden afectar el llenguatge oral, el llenguatge escrit, el càlcul matemàtic…

A vegades el problema rau en la capacitat per prestar atenció, concentrar-se o aprendre a organitzar i planificar adequadament les tasques.

D’altres vegades, en canvi, la discapacitat se situa en l’esfera de la conducta: dificultat per controlar els impulsos i l’activitat motriu, o en la destresa per a la motricitat fina i l’orientació en l’espai.

La reeducació durant l’educació primària pretén millorar la capacitat de l’infant per a un determinat aprenentatge incidint en les funcions cerebrals deficitàries.

Principals trastorns específics de l’aprenentatge:

Trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL)

Els TDL, o les disfàsies, són una dificultat en l’adquisició del llenguatge sense cap causa aparent. La prevalença en l’àmbit escolar és del 2 %.

Dislèxia

La dislèxia és una dificultat inesperada per adquirir la lectura, que presenten alguns infants amb intel·ligència, motivació i escolarització adequada.

La dislèxia és el trastorn d’aprenentatge més estudiat i el de major prevalença: entre un 5 i un 17 %.

TDAH

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense és un trastorn d’origen neurobiològic.

Els símptomes del TDAH comencen en la infància i es caracteritzen per:
• una activitat motriu excessiva
• impulsivitat
• manca d’atenció

Afecta entre un 5 i un 10 % de la població.

Aquesta dada indica que probablement en totes les aules escolars hi ha, almenys, un infant amb TDAH. Els estudis epidemiològics de diferents països donen percentatges de prevalença similars.

Discalcúlia

La discalcúlia és una dificultat específica en l’aprenentatge de l’aritmètica, de base neurobiològica i probablement genètica.
La prevalença de la discalcúlia se situa entre el 3 i el 6 % de la població escolar i no sembla que hi hagi diferències de gènere.

TANV

El trastorn de l’aprenentatge no verbal és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta la coordinació motriu, la integració visuoespacial, les habilitats psicosocials i els aprenentatges escolars.
És el menys conegut dels trastorns de l’aprenentatge i per això, probablement, està infradiagnosticat.
El desconeixement d’aquest trastorn, tant en l’àmbit mèdic com en el psicològic i pedagògic, fa que molts d’aquests infants estiguin sense diagnosticar i, per tant, sense rebre les ajudes educatives necessàries.

Disgrafia

Trastorn de l’expressió escrita, lletra poc polida o fins i tot il·legible.

Disortografia

Dificultats a l’hora d’aplicar les normes ortogràfiques.

El diagnòstic precoç en els trastorns de l’aprenentatge influeix en el pronòstic

El pronòstic d’aquests trastorns de l’aprenentatge depèn de la detecció i el tractament precoç, i també de l’adaptació escolar.

La flexibilitat dels currículums educatius, especialment pel que fa als procediments, és imprescindible, a més a més de la coordinació entre l’escola, la família i els especialistes que duen a terme el diagnòstic i la reeducació.

Si voleu aprofundir en cada un d’aquests trastorns, així com conèixer la guia de recomanacions escolars i per a la família, us recomanem que accediu a l’enllaç de l’informe Faros que trobareu a continuació.

Informe Faros, Hospital Sant Joan de Déu