Equivocar-se fa mal, literalment

DOT-lee-libro-2-1.gif

Tots podem recordar algun cop en què hem comès un error i, quan ens n’hem adonat, hem notat un dolor gairebé físic o, almenys, un dolor intel·lectual o emocional. Un dolor que a vegades es manifesta en forma de ràbia, tristesa, frustració o alguna altra forma de malestar psicològic.

La gestió de l’error com a camí cap a l’èxit

Aquest dolor té un correlat neurològic que el sustenta: equivocar-se i adonar-se de l’error es tradueix en una corba d’activació neuronal al cervell. Aquesta activació es produeix, anatòmicament parlant, al costat de les neurones que detecten el dolor. Així doncs, aquesta relació entre error i dolor té una raó de ser molt poderosa: quan detectem l’error, activem de manera automàtica la sensació de dolor.

D’altra banda, notar dolor per l’error té un aspecte adaptatiu: si l’error no “molestés”, no faríem res per aprendre’n i evitar un altre error. Aquest malestar es converteix en motor d’aprenentatge. Altrament, també sabem tots que l’èxit ens procura plaer, per això el busquem.

Abans hem apuntat que aquest patró neuronal dibuixava una corba d’activació cerebral. Alguns investigadors han estudiat els diferents tipus d’activació i s’ha vist que:

a) Els estudiants amb bons resultats acadèmics tenen una corba d’activació ben ajustada: la que els permet adonar-se de l’error i notar el malestar necessari que els portarà a esforçar-se per rectificar i millorar per no tornar-se a equivocar.

b) En canvi, els estudiants amb mals resultats acadèmics mostren una corba mal ajustada: la sensació de malestar és massa forta. En aquest cas el cervell es bloqueja; si el dolor és massa fort podem decidir que en lloc de procurar fer-ho millor, no fer-ho mai més. Seria com caure i no tornar-se a aixecar per por de tornar a caure.

Sovint els pares o els mestres es queixen de la falta de tolerància a la frustració dels seus fills o alumnes. I és normal que es queixin, perquè les persones amb falta de tolerància a la frustració es converteixen en el seu pitjor enemic per aconseguir les seves metes. Però també cal comprendre que els infants amb dificultats d’aprenentatge viuen moltes situacions en què s’enfronten amb l’error, per tant, viuen moltes situacions de dolor, de malestar, de sensació de fracàs, de no poder… En aquests casos l’activació neuronal dolorosa s’activaria tantes vegades que causaria un rebuig frontal cap a tot el que causa frustració.

En aquests casos, hem de procurar dues coses:
1. Una, ensenyar a acceptar l’error com a part del procés d’aprenentatge de la vida, no només de l’escola.
2. Dues, procurar que hi hagi ocasions d’èxit per ajudar a crear una corba d’activació neuronal beneficiosa. D’això, a Glifing, en diem la gestió de l’error com a camí cap a l’èxit.

Montserrat Garcia
Psicòloga especialista en lectura
Creadora del Mètode Glifing

Share on facebook
Share on whatsapp
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on email
Entrades relacionades

Resum d'aquesta entrada

Sobre Glifing

A Glifing hem desenvolupat un mètode genial que ens permet entrenar les habilitats lectores a través del joc.
Glifing està indicat a qualsevol edat, des dels primers anys d’accés a la lectura fins l’edat adulta.
El nostre objectiu és que llegir sigui divertit i, així, apropar-te a l’èxit acadèmic i personal que tots mereixem.

Què diuen sobre Glifing
Vols viure l'experiència Glifing?
ReadUp o como convertir la lectura en un joc

¿Tens alguna pregunta? suggerència? proposta?

Ⓒ Copyright - Glifing 2020