Com es pot millorar el rendiment en els estudis?

DOT-lee-libro-2-1.gif

La comprensió en general, i de la lectura en particular, és un dels principals cavalls de batalla de l’educació. L’esforç de transmissió de qualsevol mestre està destinat a aconseguir que els seus alumnes entenguin l’assignatura que imparteixen.

La comprensió lectora: una gran clau de l’èxit acadèmic

Moltes vegades existeix una gran divergència entre la capacitat d’entendre el que els alumnes escolten de les explicacions dels mestres, i la capacitat de comprendre el que llegeixen. És per això que és imperatiu que la comprensió lectora s’ensenyi de manera explícita durant la primària.
Segons explica Isabel Solé (1994), la lectura és un procés intern i inconscient, que té com a objectiu comprendre el text i construir idees sobre el que conté. Per aconseguir aquest objectiu, la lectura ha de ser individual i precisa, amb la possibilitat d’avançar i retrocedir sobre el text, per poder aturar-se, pensar i relacionar la informació nova amb el coneixement previ.

Segons l’anàlisi de María Eugenia Dubois (1991), existeixen tres concepcions teòriques sobre la comprensió lectora:
1. La primera es refereix a la comprensió com una sèrie d’habilitats que permeten extreure la informació del text. Per aconseguir-ho. cal saber descodificar, conèixer el significat de les paraules i entendre’n les connexions. Aquesta concepció deixa l’estudiant en una posició passiva, ja que el significat és al text i ell l’ha de descobrir.

2. Teoria interactiva. És el model psicolingüístic de Kenneth Goodman (1982) i es refereix al fet que la comprensió d’un text és una tasca en la qual els lectors fan servir els seus coneixements previs per interactuar amb el text i construir coneixements nous.

3. Teoria transaccional. La va desenvolupar, des del camp de la literatura, Louise Rosenblatt (1978) i parteix de la base que un text és un text diferent per a cada lector. Cada lector hi arriba amb un bagatge i unes habilitats que li permeten completar el text segons la seva pròpia mirada.
Atenent aquests tres models teòrics, i la nostra pròpia experiència treballant amb alumnes de diferents edats, a Glifing creiem que l’ensenyament explícit de la comprensió lectora s’ha d’alimentar d’aquests models per treure el màxim partit de cada lectura i oferir als alumnes totes les eines necessàries perquè es converteixin en lectors autònoms i competents.

Així, creiem que els textos cal treballar-los a diferents nivells, que són:

Capacitat de descodificació

Lògicament, la base per accedir a un text consisteix a descodificar la paraula escrita. A més a més, la descodificació és un procés que s’ha d’automatitzar, cosa que implica llegir amb precisió i a certa velocitat. Una lectura lenta requereix una càrrega atencional que no podrem dedicar a la comprensió, i bloqueja la memòria de treball, la qual cosa, sens dubte, dificulta que es comprengui correctament el text llegit. Per a això cal que treballem la mecànica lectora: rapidesa i precisió.
Coneixement lingüístic
Un cop es descodifiquen les paraules, n’hem de recuperar el significat per poder “veure” de què ens parla el text.
Per a això cal que treballem i aportem vocabulari nou.

Integració de les claus sintàctiques

Es tracta d’entendre la relació que s’estableix entre les paraules. Si diem “La Irene, que m’agrada molt, porta un collaret que no m’agrada gens”, m’haig d’adonar que “m’” es refereix a mi, que el primer “que” es refereix a la Irene i, el segon, al collaret, per la qual cosa la Irene m’agrada, però el seu collaret no.
Per a això cal que treballem els connectors i les paraules funcionals.

Memòria operativa

Si coneixem les paraules i la relació que tenen entre si, hauríem d’entendre sense problemes el que llegim. Però, atenció, per entendre-ho, a més a més, hem de ser capaços de mantenir activa la informació nova. D’altra banda, la memòria operativa és també l’encarregada d’activar el significat de les paraules, aspecte que hem vist al segon nivell.
Per aconseguir-ho, Glifing aporta moltes activitats destinades a enfortir la memòria a través del joc. També hem de saber que la memòria operativa també està implicada en la capacitat de manejar altres operacions mentals, com per exemple les que es requereixen per resoldre els problemes matemàtics.

Coneixement previ

El coneixement previ es refereix a la quantitat d’informació que manegem abans d’accedir a un text. Seria el bagatge cultural amb què afrontem la lectura i del qual depèn la quantitat d’informació que puguem extreure del text i la capacitat d’esperit crític que puguem aplicar-hi.
Per a això cal que treballem l’activació i l’exploració del coneixement previ, i les inferències pont, que ens ajuden a connectar el que sabem amb la informació nova adquirida, i també les inferències anafòriques, que ens permeten captar la informació implícita.

Idees clau i idea global

Ensenyar a distingir entre idees clau i idees irrellevants ajuda a poder-se fer una idea global del que ens vol transmetre un text.
Per aconseguir-ho, Glifing treballa fent unes preguntes sobre els textos que centrin l’atenció de l’alumne sobre els aspectes que són importants i traient llum als que no aporten informació rellevant.

Obertura mental

El model transaccional ens recorda que cada lector, atès un mateix text, llegeix un text diferent. El cervell li procura una òptica personal que el porta a construir una idea pròpia del que ha llegit. Els lectors que comparteixen una cultura comuna, probablement creen imatges mentals molt semblants. Però tot i això, cada un crea la seva pròpia imatge.

És per això que a Glifing proposem als mestres que supervisen les tasques de comprensió que siguin respectuosos amb la imatge mental de cada alumne, i així, procurar entendre els diferents prismes. Aquesta manera d’afrontar la comprensió no només respecta cada individu, sinó que enriqueix el grup, cultiva la comprensió i posa en pràctica un altre dels gran objectius de l’educació: el respecte cap als altres.

Per a més informació sobre el nostre mètode, pots contactar amb nosaltres a través del formulari de contacte.

Montserrat Garcia
Psicòloga especialista en lectura
Creadora del Mètode Glifing

Share on facebook
Share on whatsapp
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on email
Entrades relacionades

Resum d'aquesta entrada

Sobre Glifing

A Glifing hem desenvolupat un mètode genial que ens permet entrenar les habilitats lectores a través del joc.
Glifing està indicat a qualsevol edat, des dels primers anys d’accés a la lectura fins l’edat adulta.
El nostre objectiu és que llegir sigui divertit i, així, apropar-te a l’èxit acadèmic i personal que tots mereixem.

Què diuen sobre Glifing
Vols viure l'experiència Glifing?
ReadUp o como convertir la lectura en un joc

¿Tens alguna pregunta? suggerència? proposta?

Ⓒ Copyright - Glifing 2020