Ensenyar ortografia: evidències per a una intervenció eficaç

“No n’hi ha prou amb llegir per escriure correctament. Cal escriure, revisar i reescriure.”

A mesura que avancem en la comprensió dels processos cognitius de la lectura i l’escriptura, la investigació ens dona pistes clares sobre com es pot ensenyar ortografia de manera eficaç. L’ortografia, sovint reduïda a la memorització, és un dels aspectes més complexos de l’escriptura.

No només implica normes i excepcions, sinó que exigeix una gran automatització per alliberar recursos cognitius i permetre que el text flueixi.

Una revisió rigorosa de Palombo i Cuadro (2019), que hem conegut a través del blog de Juan Cruz, analitza dotze programes d’intervenció ortogràfica amb evidència empírica.

Els resultats, lluny de sorprendre, reafirmen el que la neurociència defensa de fa anys: l’ensenyament sistemàtic, explícit i estructurat, com el que proposa Glifing, és fonamental per construir representacions ortogràfiques sòlides.

Per què aprendre ortografia és entrenar la plasticitat cerebral?

Els autors parteixen d’una premissa clau: l’exposició passiva a la lectura no és suficient per adquirir una ortografia robusta. És tot escrivint, copiant, revisant i comparant que les paraules esdevenen representacions mentals permanents. 

Aquesta idea se sustenta en la plasticitat neuronal, un dels fonaments de Glifing. Entenem la lectura i l’escriptura com a habilitats que es poden entrenar, sempre que es respectin els ritmes, les etapes i els mecanismes cerebrals que les sustenten. I aquesta és la millor manera d’ensenyar ortografia.

Els 3 elements fonamentals dels programes eficaços

Els estudis que s’han revisat mostren que els programes amb millors resultats comparteixen tres elements fonamentals:

1. Retroalimentació explícita sobre errors i encerts.
2. Ensenyament directe de les normes ortogràfiques i estratègies metacognitives.
3. Activitats significatives i amb propòsit, allunyades de la mera repetició mecànica.

Tot plegat apunta a la necessitat de dotar l’aprenentatge ortogràfic de context, intenció i comprensió. No es tracta només de saber escriure “girafa” amb ge, sinó d’entendre per què, de reconèixer patrons, i de generalitzar-los en situacions reals d’escriptura.

El paper de l’escriptura: la mà com a aliada de la ment

Un dels punts destacats de la revisió és el valor de la còpia activa i guiada. En llengües  transparents (com el català i el castellà) aquesta pràctica és més efectiva que la lectura passiva. 

Escriure a mà activa circuits motors, visuals i lingüístics alhora, i contribueix a consolidar les connexions entre grafema i fonema. Quan l’alumne escriu, no només recorda com sona la paraula, sinó com es veu, com es traça i com es construeix.

Practica amb les fitxes d’escriptura Glifing

És per això que Glifing proposa reforçar les sessions de lectura Glifing amb les fitxes d’escriptura. I sí, nosaltres que som tan digitals, estem parlant de paper i llapis!

Recursos descarregables:

Descarrega’t una fitxa d’escriptura sobre la R.

Descarrega’t una fitxa d’escriptura de Sant Jordi.

Descarrega’t una fitxa d’escriptura sobre comprensió lectora (secundària)

Aquest punt connecta amb les dinàmiques lúdiques de Glifing, en què l’entrenament lector és una vivència integral que involucra l’atenció, la memòria, la planificació i l’autocorrecció.

Intervenció específica, resultats mesurables

Els programes revisats no són genèrics. Són intervencions focalitzades en l’ortografia, moltes de les quals són curtes (entre 3 i 15 sessions) però intensives. Aquest model d’entrenament focalitzat es mostra molt més eficaç.

A Glifing, l’avaluació inicial identifica el perfil lector de cada infant, i l’entrenament s’adapta per atacar les dificultats reals. Quan la dificultat és ortogràfica, el sistema prioritza activitats que combinen lectura i escriptura de manera integradora.

Condicions clau per a l’èxit (segons Palombo i Cuadro)

Els autors identifiquen diversos factors comuns en els programes reeixits:

• Intervenció sistemàtica i planificada.
• Presentació explícita de les normes i irregularitats.
• Pràctica guiada i corregida (amb feedback).
• Acompanyament progressiu: anar del més simple al més complex.
• Adaptació a les característiques individuals.

En resum, aprendre ortografia no és només memoritzar. És reconèixer patrons, activar representacions mentals i ser capaços de revisar, corregir i consolidar.

Estratègies visuals i fonològiques per assolir l’ortografia

“Per recordar com s’escriu una paraula, cal haver-ne sentit la música i haver-ne vist la forma.”

L’adquisició de l’ortografia és un procés complex que implica diferents rutes. Sabem que el cervell lector no és un sistema tancat: aprendre a escriure correctament activa simultàniament sistemes de processament fonològic, visual, morfosintàctic i semàntic. 

En aquest sentit, identifiquem dues vies complementàries que ens ajuden a consolidar l’ortografia de les paraules: l’estratègia fonològica i l’estratègia visual. Totes dues són essencials, i cap d’elles és suficient per si mateixa. 

1. L’estratègia fonològica: l’eco dels sons

És la més primerenca. Consisteix a escriure la paraula tal com sona, tot segmentant-la en fonemes i associant cada so al seu grafema. És l’estratègia principal en les llengües transparents com el català o el castellà, en què la correspondència entre so i lletra és relativament estable.

Aquest procés exigeix un bon domini de la consciència fonològica, la capacitat de reconèixer, manipular i seqüenciar els sons del llenguatge oral.

Per exemple, un infant pot escriure “jenerál” en lloc de “general”, perquè ha aplicat correctament la conversió fonema-grafema, però no ha activat la representació ortogràfica visual.

Aquesta estratègia és imprescindible al principi, però és insuficient per a paraules amb irregularitats (“hivern”, “vaig” o “conèixer”).

2. L’estratègia visual: la fotografia de la paraula

Amb el temps i l’exposició repetida a la paraula escrita, el cervell construeix representacions ortogràfiques visuals: imatges mentals de com “ha de ser” una paraula.

Aquest procés activa l’àrea visual de reconeixement de paraules (Visual Word Form Area). És el que ens permet detectar d’un cop d’ull que “votar” i “botar” són diferents, tot i que sonin igual.

O adonar-nos que escriure “m’he caçat amb un amic” ens fa saltar una alarma mental, no perquè hàgim consultat la norma, sinó perquè la forma visual ens resulta estranya. 

L’estratègia visual és menys conscient i depèn de la pràctica. No s’aprèn per deducció, sinó per familiaritat. Aquí sí que hi tenen avantatge les persones que llegeixen sovint: llegir no és suficient, però sí que és necessari.

És el mateix mecanisme que ens fa reconèixer errors en paraules habituals (com “haber” o “presió”) sense necessitat de saber la norma gramatical que ho justifica.

Glifing integra les estratègies fonològiques i visuals

Un dels valors afegits de Glifing és que integra totes dues estratègies en el seu entrenament lector:

• L’estratègia fonològica es treballa a través de la lectura sil·làbica, la descodificació i la manipulació de sons.
• L’estratègia visual s’estimula amb la repetició de paraules d’ús freqüent, l’exposició sistemàtica a formes ortogràfiques específiques i l’entrenament de la fluïdesa visual.

A més, la revisió d’errors forma part del cicle d’aprenentatge: l’infant reconeix, corregeix i consolida.

La importància de gestionar l’error en l’aprenentatge

Sobre la gestió de l’error ja n’hem parlat àmpliament, com en aquest article: Glifing: una història d’amor, d’errors i de perseverança

Quan treballem amb infants amb dificultats d’aprenentatge, ensenyar-los a conviure amb l’error i a gestionar-lo emocionalment és clau per preservar la seva autoestima i motivació per aprendre.

En aquest document no hi aprofundim més, però us convidem a recuperar les conferències de l’Acadèmia Cor Lector d’Avesedari, en què la Sílvia Figiacone ens va parlar d’aquesta gran oportunitat d’aprenentatge. Veure vídeo: Cómo gestionar el error de Silvia Figiacone (en castellà)

Conclusió: ensenyar ortografia és entrenar el cervell 

L’article revisat confirma amb evidència que l’ortografia s’aprèn més bé quan l’ensenyament és específic, explícit i adaptat. Aquesta és la proposta de Glifing: un mètode basat en la neurociència, que entén que les dificultats no són fracassos, sinó falta d’oportunitats adaptades per consolidar xarxes neuronals específiques.

Si volem millorar l’ortografia dels alumnes, no podem confiar només en la lectura. Cal intervenir, entrenar, avaluar i ajustar. Perquè, com ja hem dit moltes vegades, la lectura (i l’ortografia) no venen soles. Però amb una bona guia, tothom pot arribar-hi.