Els verbs aprendre i patir: claus per a l’aprenentatge

Aprendre i patir segons Sòcrates

Tots en sabem alguna cosa, de Sòcrates (segle V aC), el filòsof grec considerat un dels fundadors de la filosofia occidental, el pensament del qual ens ha arribat a través dels diàlegs de Plató, el seu deixeble. Sòcrates és cèlebre pel seu mètode dialèctic, conegut com a maièutica, que consistia a plantejar preguntes per ajudar els interlocutors a arribar a la veritat per si mateixos.

Defensava la importància del coneixement i la virtut com a bases de la vida moral, i ens va deixar una de les frases més famoses de la història: “Només sé que no sé res”. Aquesta informació no és pas una mostra d’ignorància, tot i que alguns la facin servir per a això, sinó una crida a qüestionar les nostres pròpies creences amb l’objectiu d’arribar al coneixement.

Han Kang: La classe de grec i el significat d’aprendre

A la novel·la La classe de grec, Han Kang, l’escriptora sud-coreana que va guanyar el Premi Nobel de Literatura 2024, aprofundeix en la relació entre els termes aprendre i patir. Aquests dos verbs tenen una connexió lingüística interessant en grec antic, ja que són pràcticament idèntics:

• μαθειν (aprendre)
• παθειν (patir)

Han Kang, a través del professor de grec, ens diu:
“No obstant això, no podem dir que la juxtaposició d’aquests verbs sigui un mer joc de paraules, ja que per a Sòcrates aprendre alguna cosa significava, literalment, patir-la.

L’aprenentatge com a transformació interior

Sòcrates defensava que l’aprenentatge és un procés actiu que implica una transformació interior, no sempre còmoda o fàcil. Aprendre suposa afrontar la nostra pròpia ignorància, i això ens pot ser incòmode i, a vegades, dolorós. Però aprendre també requereix desafiar les nostres creences i prejudicis.

D’aquesta manera, per a Sòcrates, el coneixement no és pas una cosa que es rep passivament, sinó que és un procés dinàmic i, amb freqüència, dolorós, ja que implica que reconeguem les nostres limitacions i que estiguem disposats a transformar-nos.

El mètode Glifing: superant les dificultats de la lectura

La connexió entre aprendre i patir va inspirar que es creés el mètode de lectura Glifing. Tot el que fem a Glifing sorgeix de la constatació de com l’acte d’aprendre, quan no s’aconsegueix, es converteix en una font de patiment, frustració i desconnexió del sistema educatiu.

És per aquesta raó que Glifing treballa en l’ensenyament de la lectura i en la superació de dificultats amb l’objectiu de fomentar una lectura fluida i comprensiva. Sabem que, malgrat que aprendre a llegir pugui ser un procés feixuc per a la majoria dels infants, especialment per als que tenen dificultats lectores, la recompensa final és adquirir una habilitat que els millora l’autoestima i el rendiment acadèmic.

L’impacte de l’estrès en l’aprenentatge

Quan el patiment supera l’aprenentatge, quan el dolor és excessiu, el cervell entra en una zona d’estrès perillosa. David Bueno, biòleg i especialista en neuroeducació, assenyala que aquest estrès desregula les xarxes neuronals responsables del processament racional i de les funcions cognitives complexes, cosa que afecta negativament els processos d’aprenentatge.

En situacions d’estrès elevat, el cervell prioritza respostes automàtiques i emocionals per damunt del pensament reflexiu, i això pot dificultar el fet d’adquirir habilitats i coneixements nous.

Quan un alumne detecta que li costa llegir i el cervell se li sotmet a un estrès excessiu perquè percep l’aprenentatge com una amenaça, reacciona com tots nosaltres quan ens sentim amenaçats: hi lluitem o en fugim.

Hi ha infants que hi “lluiten” a través d’un mal comportament; molts cops són els que “rebenten” les classes o els que acaben fora de l’aula perquè no molestin. N’hi ha d’altres que en “fugen”; es desconnecten de la classe, eviten llegir i passen desapercebuts. Aquests infants ens diuen que “no els agrada llegir”, però el que passa realment és que no poden llegir amb fluïdesa ni comprensió.

Ana Pi Casacuberta, psicòloga catalana i ambaixadora de l’Associació Avesedari, ens explica que “molts adolescents no van a escola perquè tenen vergonya d’haver d’afrontar les dificultats que tenen per llegir”. Ella ha comprovat, a través de programes de “realfabetització”, que aquests mateixos adolescents tornen a l’aula quan recuperen un nivell de lectura adequat per avançar. Tal com diu ella: “El que els fa abandonar és la vergonya de no saber llegir”.

Per això, és fonamental que els educadors gestionin adequadament l’entorn d’aprenentatge per minimitzar l’estrès i facilitar una educació efectiva.

Ludificació i maièutica: l’enfocament únic de Glifing

Glifing aborda l’estrès en l’aprenentatge de la lectura mitjançant un enfocament lúdic, adaptatiu i personalitzat, dissenyat per reduir les barreres emocionals i cognitives que sorgeixen quan els estudiants tenen dificultats lectores. A continuació, destaquem unes claus d’aquest enfocament:

1. Entrenament lúdic: amb dinàmiques de joc que converteixen l’aprenentatge en una experiència motivadora i agradable. Aquest enfocament redueix la percepció d’amenaça i fomenta una actitud positiva envers l’aprenentatge.
2. Personalització del ritme d’aprenentatge: les activitats s’adapten a cada alumne, i així s’evita la sobrecàrrega cognitiva i emocional que pot sorgir quan l’alumne s’enfronta a tasques que estan per sobre del seu nivell actual.
3. Reforç positiu i mesura dels progressos: a través de feedback i resultats visibles, els alumnes perceben millores graduals, cosa que els reforça la confiança i els redueix l’ansietat associada al fracàs o la dificultat lectora.
4. Sessions que duren poc: les sessions de pràctica duren entre 15 i 20 minuts. És una durada que fa que l’atenció es mantingui sense que el cervell se sobrecarregui.

La maièutica socràtica aplicada a Glifing

Hi ha sessions de Glifing que apliquen la maièutica socràtica: una tècnica que consisteix a guiar l’estudiant a través de preguntes estratègiques per verificar que ha entès el que ha llegit. De manera semblant a com Sòcrates feia servir les preguntes per arribar a la veritat, Glifing fomenta que els alumnes desenvolupin habilitats metacognitives tot ajudant-los a reflexionar sobre el que estan llegint.

Aquest enfocament no només millora la comprensió lectora, sinó que també enforteix la capacitat de pensar de manera crítica, la qual cosa permet als estudiants captar el sentit profund del text. Així, Glifing utilitza l’essència de la maièutica per empoderar els lectors i convertir-los en protagonistes actius del seu propi aprenentatge.

Conclusió: aprendre, patir i créixer

Al final, tant Sòcrates (i la seva maièutica) i Han Kang (i la seva prosa poètica) com Glifing (i el seu enfocament lúdic) ens ensenyen que aprendre no sempre és fàcil. No obstant això, amb paciència, esforç i, per què no, diversió, podem convertir fins i tot els reptes més difícils en passos cap a la grandesa. O, almenys, en una bona excusa per llegir més i més bé.

Fins i tot Sòcrates hauria “iniciat sessió” a Glifing! 😉 Si vols veure una demo de Glifing, fes clic aquí.