Anàlisi estadística del mètode Glifing

DOT-lee-libro-2-1.gif

Els orígens de Glifing es remunten a una col·laboració de la nostra directora i creadora de Glifing, Montserrat Garcia, amb la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. L’estudi que compartim a continuació es va fer en el marc d’aquesta col·laboració.

L’objectiu de l’entrenament és observar millores en els processos d’aprenentatge i reeducació de la lectura en infants i adolescents de diferents edats.

Mètode

La següent metodologia experimental es va portar a terme per estudiar els efectes del Mètode Glifing sobre les habilitats lectores dels infants amb dislèxia. Fent servir un disseny intrasubjecte, vam comparar l’evolució de la velocitat de lectura (paraules per minut) i el rendiment (nombre d’errors).

Es van explorar les hipòtesis següents:

H.1 L’aprenentatge de la lectura a través del Mètode Glifing ajuda els infants a millorar la velocitat lectora (paraules per minut) en comparació amb els infants del grup control.

H.2 L’aprenentatge de la lectura a través del Mètode Glifing ajuda els infants a millorar el rendiment (nombre d’errors) en comparació amb els infants del grup control.

Participants

Declaració d’ètica. Seguint un protocol d’ètica estàndard, únicament els infants voluntaris que van presentar un consentiment escrit dels seus pares van formar part de l’avaluació.

Grup experimental. 24 infants (16 homes, 8 dones) de 4t d’educació primària (EP), 5è d’EP, 6è d’EP i 1r d’ESO.

Grup control. 23 infants (13 homes, 10 dones). Tenien la mateixa edat que els infants que pertanyien al grup experimental.

Disseny

Condicions. El tipus de metodologia de lectura donada als infants es va mantenir com a variable independent amb dues condicions. En la condició experimental, als infants se’ls va exposar al Mètode Glifing. En la condició control, als infants se’ls va exposar a l’aprenentatge estàndard, proveït per mètodes de les seves escoles o de centres de reeducació que van aplicar les metodologies i els processos habituals.

L’experiment va fer servir un disseny entre subjectes, és a dir, cada participant va contribuir amb una de les condicions. El grup experimental va utilitzar el Mètode Glifing per entrenar les habilitats lectores i el grup control només va rebre l’educació estàndard escolar, i alguns subjectes van rebre el reforç tradicional d’un centre de reeducació, però no va estar exposat mai al Mètode Glifing. Per mesurar l’evolució de l’automatització del procés lector dels infants, es van dur a terme dues proves d’avaluació lectora, l’una abans de l’estudi, i l’altra després que estiguessin exposats a les condicions.

Els tests d’avaluació que es van utilitzar van ser-ne tres:

1 PROLEC R o PROLEC SE, segons si els alumnes eren de primària o de secundària. En la versió en llengua castellana.
2 TALEC, en la versió en llengua catalana.
3 Glifing, en la versió bilingüe que avalua tant en llengua catalana com en castellana.

a. Mesures dependents

Per quantificar el rendiment en lectura, es van fer servir les següents mesures dependents extretes de les proves.
Paraules per minut.
Nombre d’errors.

b. Materials

Proves. A tots els participants se’ls va avaluar a través de dues proves -una de preprova i una de postprova- per mesurar el desenvolupament de les habilitats de la lectura durant un període variable que anava dels 20 als 35 minuts.

Per aconseguir proves comparables, es van utilitzar, de cada prova, tres tipus de subproves:

Test de lectura de paraules en castellà.
Test de lectura de paraules en català.
Test de lectura de pseudoparaules.
Test de lectura de textos.

c. Altres materials

Els materials que es van fer servir van ser:
Cronòmetres: en el cas de les proves PROLEC i TALEC.
Ordinadors: amb proves informatitzades en el cas de GLIFING.

Procediment

En primer lloc, es va administrar un qüestionari per recopilar informació demogràfica: edat, sexe, any escolar, resultats acadèmics i percepció sobre la lectura i les capacitats pròpies. Vam dur a terme una preprova abans d’exposar els infants a qualsevol de les condicions, i la següent prova, una vegada exposats a les condicions.

El període temporal entre les proves va ser de 5 mesos. Els alumnes del grup experimental van seguir una mitjana de 3,4 sessions Glifing a la setmana, cosa que va suposar una mitjana de 58 sessions d’uns 15 minuts cada una.

Resultats del Mètode Glifing

Amb la finalitat d’aïllar l’efecte de les dues condicions, el Mètode Glifing i la condició control, es va calcular per a cada infant l’evolució de les dues variables dependents durant les fases experimentals, és a dir, entre les proves 1 i 2. Combinat, això proporciona un valor per participant per condició, és a dir, 47 punts de dades per a cada variable dependent. Per provar efectes significatius, es van fer servir mesures independents t-test per a dades paramètriques i prova de Mann-Whitney per a dades no paramètriques. Es van utilitzar proves de Shapiro-Wilk per determinar si cada variable es distribuïa de manera normal o no.
La taula anterior resumeix, en anglès, les puntuacions de totes les variables dependents.

A) Paraules per minut (ppm)

Totes les dades establertes per a paraules per minut es distribuïen de manera normal.
Shapiro-Wilk Prova de normalitat ppm1, condició Glifing. W = 0,9487, p! Valor =0,2533
Shapiro-Wilk Prova de normalitat ppm1, control de la condició. W = 0,9292, p! Valor= 0,1051
Shapiro Wilk-Prova de normalitat ppm2, condició Glifing. W = 0,9625, valor de p = 0,49
Shapiro Wilk-Prova de normalitat ppm2, control de la condició. W = 0,9453, p! Valor =0,2334

Atès que les dades es van distribuir de manera normal, es van utilitzar mesures independents t-test per provar els efectes. (Vam triar mesures independents perquè l’experiment va seguir un disseny entresubjecte de la matèria).
Hi va haver un efecte significatiu en les paraules per minut (t =? 3,3189, df = 44,928, p Valor = 0,001799). Abans d’exposar-los al Mètode Glifing, els infants van presentar una mitjana de 81,95 paraules per minut (SD = 23,76) i van augmentar a 103,69 paraules per minut (DE = 19,09) després d’utilitzar el Mètode Glifing. D’altra banda, el grup control va evolucionar a partir de M = 77,23 (DE = 23,86) paraules per minut a M = 82,66 (DE = 18,23) després de la mateixa quantitat de temps.

Els infants del grup experimental, amb la pràctica del Mètode Glifing, van augmentar significativament el nombre de paraules llegides per minut en comparació amb els infants del grup control. Per tant, vam acceptar la hipòtesi:
H.1 L’aprenentatge de la lectura a través del Mètode Glifing ajuda els infants a millorar la velocitat lectora (paraules per minut) en comparació amb els infants del grup control.

B) Nombre d’errors

Només es van distribuir de manera normal dos conjunts de dades per a Nombre d’errors.
Shapiro-Wilk Prova d’errors de normalitat1, condició Glifing. W = 0,9413, p! Valor =0,1744
Shapiro-Wilk Prova d’errors de normalitat1, control de la condició. W = 0,8524, p! Valor =0,003014
Shapiro-Wilk Prova d’errors de normalitat2, condició Glifing. W = 0,9627, p! Valor = 0,4948
Shapiro-Wilk Prova d’errors de normalitat2, control de la condició. W = 0,8327, p! Valor = 0,001341

Per tant, vam utilitzar mesures independents Mann-Whitney Test per provar els efectes. (Nosaltres vam escollir mesures independents perquè l’experiment va seguir un disseny entre subjectes.)
No es va trobar cap efecte significatiu sobre el nombre d’errors (W = 348, p = valor = 0,1297). El nombre d’errors en el grup control (M = 2,32, SD = 1,47) va passar de (M = 1,00, SD = 0,53) i de (M = 3,47, SD = 2,61) a (M = 2,93, SD = 2,12) en el grup de control sense trobar cap efecte.

Per tant, no som capaços de dir si l’exercici amb el Mètode Glifing va afectar el nombre d’errors de lectura. A causa d’aquest resultat, vam rebutjar la hipòtesi H.2. L’aprenentatge via Glifing ajuda els infants a millorar el rendiment de lectura (nombre d’errors).

Conclusions

L’aplicació d’un entrenament lector amb el Mètode Glifing produeix millores notables i significatives en la velocitat de lectura, ja que ajuda a automatitzar el procés de descodificació. En estudis posteriors veurem com això incideix també en canvis favorables en la millora de la comprensió.

Pel que fa als errors de lectura, tot i que els resultats no han estat significatius en aquest estudi, malgrat la importància de la millora observada, serà objecte d’estudi en el futur i estem segurs de poder obtenir resultats significatius.

Share on facebook
Share on whatsapp
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on email
Entrades relacionades

Resum d'aquesta entrada

Sobre Glifing

A Glifing hem desenvolupat un mètode genial que ens permet entrenar les habilitats lectores a través del joc.
Glifing està indicat a qualsevol edat, des dels primers anys d’accés a la lectura fins l’edat adulta.
El nostre objectiu és que llegir sigui divertit i, així, apropar-te a l’èxit acadèmic i personal que tots mereixem.

Què diuen sobre Glifing
Vols viure l'experiència Glifing?
ReadUp o como convertir la lectura en un joc

¿Tens alguna pregunta? suggerència? proposta?

Ⓒ Copyright - Glifing 2020