Dificultats de l’aprenentatge de la lectura


Conseqüències acadèmiques i socials


Les dificultats de lectura o dislèxia

Les dificultats específiques per a l’aprenentatge o la consolidació de les habilitats lectores també reben el nom de dislèxia. La dislèxia és l’alteració (o trastorn) neurobiològic més comú que afecta el neurodesenvolupament de les habilitats de descodificació (lectura de la paraula escrita) i codificació (escriptura), i perjudica el desenvolupament de l’alfabetització tant en nens com en adults (Shaywitz, 2003).

Cada vegada hi ha més consens en la definició i les característiques diagnòstiques de la dislèxia. L’Associació Internacional de la Dislèxia i l’Institut Nacional per a la Salut Infantil i el Desenvolupament Humà (EUA) van consensuar una definició que descriu la dislèxia com una discapacitat específica de l’aprenentatge, d’origen neurològic, que es caracteritza per les dificultats en el reconeixement precís i /o fluid de les paraules, i el baix nivell en lletrejar i ortografiar (spelling).

Aquestes dificultats provenen, en gran mesura, del dèficit que experimenten els dislèctics en interpretar el component fonològic del llenguatge oral. No obstant això, cal destacar que aquestes persones són molt bones en altres capacitats cognitives.

Tot i que aquesta definició emfatitza el dèficit en el processament fonològic com la causa més directa de la dislèxia, alguns països (Austràlia, Gran Bretanya, Irlanda) també inclouen altres factors cognitius i lingüístics, a més de la consciència fonològica, com les dificultats en la denominació automatitzada ràpida (velocitat d’accés al lèxic), la velocitat de processament, la memòria de treball i les habilitats d’automatització.

Malgrat les diferències en les definicions, aquest trastorn es descriu de forma unànime com una alteració del llenguatge (i no com una alteració visual o auditiva, per exemple), els símptomes principals són:

  • Baixa o nul·la automatització, que provoca errors de precisió (omissions, addicions, sostraccions, inversions, vacil·lacions, repeticions, sil·labació) i/o lentitud lectora.
  • Baixa consciència fonològic-sil·làbica.
  • Problemes per lletrejar i ortografiar.

Aquests problemes, així mateix, tenen un impacte secundari en la comprensió lectora i l’expressió escrita. Amb els anys, és comprensible que molts nens i adolescents es neguin a llegir per plaer, i que la seva exposició a nous coneixements es vegi alterada. Per tant, l’evolució cap al baix rendiment o cap al fracàs escolar és una conseqüència previsible d’aquestes dificultats.

Les taxes aproximades de prevalença d’aquest trastorn es situen entre el 10 i el 20% de la població en edat escolar. Aquestes xifres fluctuen segons la llengua, amb una tendència cap al 10% en llengües transparents com el castellà o l’italià, mentre que pot arribar al 20% en llengües opaques com l’anglès. Altres llengües com el català o el francès es situarien, grosso modo, en un terme mig, al voltant del 15%.


Conseqüències acadèmiques i socials de les dificultats de lectura

Al nostre país hi ha molt poques estadístiques oficials sobre les conseqüències acadèmiques i socials que les dificultats de lectura provoquen en les persones que les pateixen i en la societat a la qual pertanyen.

Per contra, hi ha països, com els Estats Units, que tenen una llarga tradició de comptabilitzar, a nivell econòmic i social, les repercussions negatives de no atendre degudament a les persones amb aquestes dificultats en àrees tan significatives com:

  • Fracàs escolar.
  • No accés a estudis superiors.
  • Exercici de treballs poc qualificats.
  • Ingressos econòmics més baixos.
  • Menor accés als recursos culturals.
  • Menor accés a les certificacions que requereixen exàmens per escrit: permís de conduir, oposicions, tesis doctorals …
  • Major incidència de problemes i alteracions psicològiques (ansietat, baix estat d’ànim, agressivitat, etc.).

Conseqüències emocionals de les dificultats de lectura

És comprensible que les dificultats a què s’enfronten els nens i adolescents amb dislèxia els generin malestar o alteracions en l’àmbit emocional, que poden aflorar en la infància (irritabilitat, inseguretat, baixa autoestima, somatitzacions, mala conducta, etc.) o manifestar-se, amb més o menys intensitat, al llarg del cicle vital, en forma de trastorns de l’estat d’ànim (distímia, depressió) o trastorns d’ansietat (fòbia escolar, fòbia social, ansietat generalitzada).

Molts estudis científics, realitzats amb una metodologia controlada, coincideixen a ressaltar que les dificultats de lectura estan causades per l’aparició i el manteniment d’aquests trastorns.

A tall d’exemple, en l’estudi longitudinal de l’equip de Daniel (Daniel et al., 2006) sobre la relació entre problemes de lectura, fracàs escolar i suïcidi, a través d’una mostra de 188 adolescents amb mal rendiment lector, es demostra que aquest grup presentava unes taxes més elevades de problemes que el grup normolector. Ho veiem en la següent taula (adaptada de Daniel et al., 2006):

  • % Mals lectors
  • % Normolectors

En un altre estudi rellevant (Elbeheri et al., 2008) sobre la incidència de la dislèxia en un grup de joves delinqüents ingressats en institucions penitenciàries a Kuwait els resultats van ser clarament significatius: més del 20% presentava un perfil diagnòstic de dislèxia, mentre que en un altre estudi previ que s’havia fet sobre la població general del mateix país només es va detectar un 6% de persones amb dislèxia.

Així mateix, en un estudi d’àmbit nacional al Canadà (Wilson et al., 2009), amb una mostra de més de 14.000 persones amb dificultats d’aprenentatge, el grup classificat com a dislèctic va mostrar una incidència altament significativa de problemes de malestar emocional, depressió, trastorns d’ansietat i pensaments suïcides.

Finalment, cal esmentar l’estudi que està duent a terme el Servei de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, dirigit pel doctor Miquel Casas i el seu equip. L’objectiu principal d’aquest estudi és la detecció i el diagnòstic dels diversos trastorns de l’aprenentatge i trastorns psicopatològics que afecten la població del nostre país en edat escolar.

Amb la informació obtinguda, es podran elaborar estratègies específiques per ajudar a alumnes, famílies i escoles, amb el propòsit de millorar el rendiment escolar i prevenir futurs problemes o trastorns psicopatològics que s’agreugen amb la manca de diagnòstic i tractaments adequats.

Resumint, diferents estudis en diversos tipus de poblacions del món obtenen resultats similars: patir dislèxia (o altres dificultats d’aprenentatge) i no rebre un diagnòstic o un tractament adequats és una causa probable de les dificultats personals, acadèmiques, emocionals, socials i laborals que un percentatge massa alt dels nostres nens i adolescents sembla destinat a patir.

El mètode Glifing va néixer i segueix creixent per aportar una eina de treball efectiva, lúdica i manejable, per reduir la prevalença i la incidència de les dificultats de lectura en el nostre entorn.

Actualment s’aplica en diferents comunitats de l’estat espanyol i està disponible en els idiomes castellà, català, euskera, i molt aviat en gallec i en anglès. També està sent aplicat en alguns països de Llatinoamèrica, com Mèxic, Argentina, Colòmbia i Xile.

En tots aquests llocs hi ha nens, adolescents, famílies, mestres, escoles i professionals que avancen cada dia una mica més en la lluita contra les dificultats de lectura i d’aprenentatge en general.

Gràcies a ells, seguim treballant per millorar i ampliar els recursos amb què compta el mètode Glifing.