{"id":5424,"date":"2021-11-01T15:09:00","date_gmt":"2021-11-01T14:09:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.glifing.com\/?p=5424"},"modified":"2025-04-29T14:35:03","modified_gmt":"2025-04-29T12:35:03","slug":"com-va-comencar-laventura-glifing-metode-glifing","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.glifing.com\/ca\/blog\/com-va-comencar-laventura-glifing-metode-glifing\/","title":{"rendered":"Com va comen\u00e7ar l\u2019aventura Glifing"},"content":{"rendered":"
Soc Montserrat Garcia, mare i psic\u00f2loga, creadora del M\u00e8tode Glifing.<\/p>\n
Soc mare d\u2019una noia i de dos nois, el m\u00e9s petit dels quals, en Mario, va mostrar des de primer de prim\u00e0ria que a l\u2019escola no li anaven gaire b\u00e9 les coses. Plorava quan el deix\u00e0vem a l\u2019escola al mat\u00ed i sovint tenia mals d\u2019est\u00f3mac i de cap abans d\u2019entrar-hi.<\/p>\n
Una an\u00e8cdota molt gr\u00e0fica es remunta a quan en Mario tenia nom\u00e9s 5 anys i acabava de comen\u00e7ar 1r de prim\u00e0ria. Un dia, quan va sortir de classe, em va preguntar: “Mama, qu\u00e8 haig de fer per treballar?”. Tenia nom\u00e9s 5 anys i ja volia abandonar l\u2019escola.<\/p>\n
A l\u2019escola el van definir com un nen molt intel\u00b7ligent amb bloqueig emocional. I sota aquest marc van anar passant dies i anys. I el frac\u00e0s cada cop era m\u00e9s extensiu, perqu\u00e8 al principi afectava nom\u00e9s les assignatures relatives a les lleng\u00fces. Poc a poc va anar \u201ccontagiant\u201d altres \u00e0rees, i com l\u2019efecte \u201ctaca d\u2019oli\u201d, va ocupar totes les mat\u00e8ries, perqu\u00e8 en Mario va tirar la tovallola i on no fallaven els coneixements, com en les mat\u00e8ries de gimn\u00e0stica i pl\u00e0stica, va acabar fallant l\u2019actitud.<\/p>\n
A partir de llavors, a en Mario el van deixar de definir com aquell \u201cnen intel\u00b7ligent amb bloqueig emocional\u201d, i el van passar a definir com aquell \u201cnen que pot, per\u00f2 que no vol\u201d.<\/p>\n
Abans de continuar, deixeu-me que us digui dues coses:
\n1. Sobre el bloqueig emocional: tots els nens amb dificultats d\u2019aprenentatge tenen problemes emocionals. Els problemes emocionals solen ser la conseq\u00fc\u00e8ncia i no pas la causa de les dificultats d\u2019aprenentatge.
\n2. Sobre no voler aprendre: tots els nens volen aprendre, tots volen poder-ho fer. I un nen no es deixa ajudar quan ha deixat de confiar en els adults que diuen que el volen ajudar, per\u00f2 que en el fons l\u2019acusen de no voler aprendre. Aquests nens ja han tirat la tovallola perqu\u00e8 se senten impotents.<\/p>\n
Quan en Mario estava a 6\u00e8 de prim\u00e0ria, vaig comen\u00e7ar a pensar que, si b\u00e9 ell era intel\u00b7ligent, no aconseguia aprovar les mat\u00e8ries. Per tant, potser els pretesos problemes emocionals que mostrava ens amagaven una altra causa de fons: algun problema cognitiu que, en realitat, no li permetia fer b\u00e9 algunes de les coses necess\u00e0ries per sortir-se\u2019n a l\u2019escola.<\/p>\n
I aquest problema, aquesta dificultat que havia impedit que en Mario aprengu\u00e9s a llegir b\u00e9, es diu disl\u00e8xia. Vam descobrir que quan tenia 12 anys, llegia 43 paraules per minut (ppm), el que correspon a la lectura d\u2019un nen de 1r de prim\u00e0ria.<\/p>\n
A partir d\u2019aqu\u00ed, vaig comen\u00e7ar una col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Universitat de Barcelona per estudiar les dificultats d\u2019aprenentatge de la lectura. Vam descobrir que un 60 % del frac\u00e0s escolar es pot explicar per una lectura deficient.<\/p>\n
Els aven\u00e7os amb la Universitat ens van portar a dissenyar un primer estudi pilot i en Mario en va ser el conillet d\u2019\u00cdndies. Despr\u00e9s d\u2019un primer bloc d\u2019entrenament, en Mario va passar de llegir 43 ppm a llegir-ne 60; en un segon bloc de sessions, va passar de les 60 a les 90, i, finalment, en un tercer bloc d\u2019entrenament, es va estabilitzar entre les 120 i les 140 ppm.<\/p>\n