{"id":22852,"date":"2025-07-24T16:34:59","date_gmt":"2025-07-24T14:34:59","guid":{"rendered":"https:\/\/www.glifing.com\/?p=22852"},"modified":"2025-07-24T16:36:45","modified_gmt":"2025-07-24T14:36:45","slug":"abandonament-infantil-bloqueig-aprenentatge","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.glifing.com\/ca\/blog\/abandonament-infantil-bloqueig-aprenentatge\/","title":{"rendered":"Quan aprendre fa mal: l\u2019abandonament infantil i el bloqueig en l’aprenentatge"},"content":{"rendered":"
Explorem com impacta l\u2019abandonament infantil en l\u2019aprenentatge i quines estrat\u00e8gies poden desbloquejar el potencial de l\u2019infant.\u00a0<\/strong><\/p> L\u2019abandonament infantil no \u00e9s nom\u00e9s f\u00edsic \u2014com ara la manca de cures b\u00e0siques, d\u2019higiene o d\u2019alimentaci\u00f3\u2014, sin\u00f3 tamb\u00e9 emocional: l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019atenci\u00f3, de respostes afectives o d\u2019est\u00edmuls adequats per part dels cuidadors principals. En aquests casos, no \u00e9s que \u201cno hi hagi res\u201d, sin\u00f3 que falta el m\u00e9s important: el suport emocional que permet que l\u2019infant construeixi una base segura per explorar, aprendre i desenvolupar-se. Aquest tipus d\u2019abandonament infantil, que moltes vegades \u00e9s invisible, es considera una forma de maltractament per omissi\u00f3 i crea un bloqueig en l’aprenentatge.<\/p> Les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019abandonament emocional poden ser profundes i duradores. Se solen manifestar en:<\/p> Per aix\u00f2, entendre l\u2019abandonament infantil no nom\u00e9s des del punt de vista afectiu sin\u00f3 tamb\u00e9 com a factor clau en les traject\u00f2ries educatives ens ajuda a detectar-lo a temps i a acompanyar m\u00e9s b\u00e9 els infants que l\u2019han viscut.<\/p> Quan un infant ha estat v\u00edctima d\u2019abandonament \u2014especialment en les primeres etapes de desenvolupament\u2014, el cervell li queda literalment afectat. La manca d\u2019est\u00edmul, afecte i seguretat genera alteracions en el desenvolupament d\u2019estructures cerebrals clau com ara l\u2019hipocamp (mem\u00f2ria), l\u2019am\u00edgdala (processament de la por) i l\u2019escor\u00e7a prefrontal (autoregulaci\u00f3, atenci\u00f3, funcions executives).<\/p> Tal com expliquem a les activitats formatives que fem i al llibre de la Montserrat Garcia Neuroci\u00e8ncia de la lectura<\/em><\/a>, publicat per Horsori Editorial, aquestes tres \u00e0rees formen part del que nosaltres anomenem l\u2019estructura cerebral de l\u2019aprenentatge<\/em>.<\/p> Aquestes alteracions no s\u00f3n permanents, per\u00f2 s\u00ed que condicionen el present: un sistema nervi\u00f3s que ha apr\u00e8s a sobreviure en mode “alarma” dif\u00edcilment es pot centrar en tasques cognitives complexes com ara llegir, escriure o resoldre problemes matem\u00e0tics.<\/p> Sovint aquests infants tenen el que anomenem un bloqueig emocional de l\u2019aprenentatge<\/em>: no \u00e9s que no puguin aprendre, sin\u00f3 que el cervell no est\u00e0 en condicions de fer-ho mentre percebi perill, amena\u00e7a o desconfian\u00e7a. Aix\u00f2 es tradueix en:<\/p> No parlem pas d\u2019un problema de capacitat, sin\u00f3 d\u2019acc\u00e9s. El que es bloqueja \u00e9s la disponibilitat del sistema nervi\u00f3s per entrar en mode aprenentatge. El que \u00e9s urgent (la superviv\u00e8ncia emocional) passa per sobre del que \u00e9s important (el desenvolupament acad\u00e8mic).<\/p> Per aix\u00f2, abans de refor\u00e7ar contingut acad\u00e8mic, \u00e9s imprescindible garantir un entorn emocionalment segur, en qu\u00e8 l\u2019infant noti que es pot equivocar, que pot preguntar, descansar i confiar.<\/p> Aquest concepte, malgrat que tingui un origen m\u00e9s t\u00e8cnic en la psicologia de l\u2019aprenentatge (model de Kamin, 1969), ens ajuda molt a entendre qu\u00e8 passa amb els infants que han viscut situacions d\u2019abandonament o trauma prematur.<\/p> L\u2019\u201cefecte bloqueig\u201d fa refer\u00e8ncia a com una primera associaci\u00f3 molt forta (per exemple: escola = perill, error = c\u00e0stig, adults = no confiar-hi) pot impedir que s\u2019instal\u00b7lin noves associacions positives. Tot i que l\u2019entorn hagi millorat, l\u2019infant continua responent com si no hagu\u00e9s canviat res. El cervell, com a protecci\u00f3, li bloqueja l\u2019aprenentatge d\u2019experi\u00e8ncies noves perqu\u00e8 ja ha apr\u00e8s \u201ccom funciona el m\u00f3n\u201d.<\/p> Aquesta mena de bloqueig es pot observar en la pr\u00e0ctica di\u00e0ria quan veiem infants que:<\/p> Des de fora pot semblar que sigui desinter\u00e8s o falta d\u2019esfor\u00e7, per\u00f2 en realitat es tracta d\u2019un mecanisme de defensa profund. S\u2019estan protegint de repetir experi\u00e8ncies doloroses.<\/p> El cam\u00ed per desfer aquest bloqueig \u00e9s lent, per\u00f2 possible: requereix seguretat relacional, acompanyament sense jutjar i un entorn escolar que valori l\u2019emoci\u00f3 tant com la instrucci\u00f3.<\/p> Comprendre l\u2019abandonament infantil i la relaci\u00f3 que t\u00e9 amb el bloqueig en l\u2019aprenentatge requereix una mirada m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019aula. Per aix\u00f2 \u00e9s tan important escoltar les persones que fa anys que treballen en aquest encreuament entre trauma, vincle i desenvolupament cognitiu. <\/p> Kay Ghersevich, psic\u00f2loga especialitzada en trauma complex i processos terap\u00e8utics integratius, diu que \u201cl\u2019aprenentatge emocional \u00e9s previ a l\u2019aprenentatge acad\u00e8mic\u201d. Si no ens sentim segurs, no aprenem. Segons Kay Ghersevich: \u201cQuan un infant t\u00e9 por o inseguretat, el cervell racional es desconnecta. En aquest estat no \u00e9s possible aprendre res\u201d.<\/p> La psic\u00f2loga ofereix un curs sobre la psicoter\u00e0pia integrativa del trauma<\/a> en qu\u00e8 demostra la seva teoria.<\/p> La nostra pr\u00f2pia experi\u00e8ncia a les aules ens porta a acceptar de bon grat aquesta teoria. Tot sovint les mestres ens fan consultes sobre com poden ajudar aquests infants a llegir, i sempre responem que abans de llegir cal establir un vincle segur que a l\u2019infant li permeti tornar a confiar en el seu entorn. Nom\u00e9s aix\u00ed, despr\u00e9s, podrem comen\u00e7ar amb els aprenentatges cognitius.<\/p> Florencia Lalor, psic\u00f2loga argentina especialitzada en adopci\u00f3 i trauma, destaca, tal com apunt\u00e0vem al punt anterior, la import\u00e0ncia del vincle afectiu continu com a base per recuperar-se emocionalment. En el seu projecte La Voz del Hijo<\/em> destaca com n\u2019\u00e9s, de crucial, un aferrament segur perqu\u00e8 els infants tornin a aprendre sense por.<\/p> En les xerrades i les publicacions que fa, Lalor remarca que la clau no consisteix nom\u00e9s a \u201ccorregir\u201d els s\u00edmptomes, sin\u00f3 a reconstruir un vincle segur i constant, amb adults que es mantinguin presents, disponibles i emocionalment sintonitzats. \u00c9s a dir, l\u2019aprenentatge no s\u2019activa nom\u00e9s amb contingut, sin\u00f3 amb relaci\u00f3.<\/p> Una frase recorrent del seu treball \u00e9s: \u201cNo hi ha aprenentatge sense vincle. No hi ha vincle sense pres\u00e8ncia afectiva\u201d. I aix\u00f2 \u00e9s especialment cert en infants amb hist\u00f2ries d\u2019abandonament: necessiten adults que es quedin, tot i que no sigui f\u00e0cil.<\/p> Boris Cyrulnik, neur\u00f2leg, psiquiatra i et\u00f2leg, \u00e9s una de les veus m\u00e9s reconegudes quan parlem de trauma infantil i resili\u00e8ncia. \u00c9s supervivent de l\u2019Holocaust, i ha dedicat tota la vida a demostrar que, malgrat el dolor, recuperar-se \u00e9s possible si hi ha una figura adulta que acompanyi amb sensibilitat i pres\u00e8ncia.<\/p> Segons Cyrulnik, els infants que han viscut situacions traum\u00e0tiques desenvolupen resili\u00e8ncia si troben un vincle segur que els permeti tornar a confiar, com tamb\u00e9 un entorn segur a trav\u00e9s de regles coherents i rutines clares.<\/p> Una de les seves frases m\u00e9s citades ho resumeix clarament:<\/p> \u201cNo hi ha ning\u00fa que es desenvolupi tot sol. Necessitem una mirada amorosa per cr\u00e9ixer.\u201d<\/p> En el context educatiu, l\u2019enfocament que fa Cyrulnik ens recorda que no hi ha cap aprenentatge que sigui sostenible sense un vincle hum\u00e0 fort, i que el desenvolupament cognitiu est\u00e0 \u00edntimament lligat amb l\u2019entorn emocional. I que molts bloquejos no es resolen amb m\u00e9s deures, sin\u00f3 amb m\u00e9s vincle.<\/p> Montse Lapastora, psic\u00f2loga cl\u00ednica especialitzada en intervenci\u00f3 amb menors adoptats i acollits, tamb\u00e9 ha treballat extensament amb infants que han viscut abandonament i maltractament.<\/p> Ella destaca com n\u2019\u00e9s, d\u2019important, tenir una mirada integral i coordinada: la fam\u00edlia, l\u2019escola i els terapeutes han d\u2019anar a l\u2019una. Per Lapastora, molts cops a aquests infants se\u2019ls etiqueta err\u00f2niament amb TDAH, disl\u00e8xia o trastorns de l\u2019aprenentatge, per\u00f2 en realitat el que hi ha al darrere \u00e9s un trauma no elaborat que els bloqueja l\u2019acc\u00e9s als recursos cognitius.<\/p> Lapastora proposa abordar-ho en tres nivells:<\/p> Mireia Sala \u00e9s psicopedagoga, logopeda i directora del gabinet psicopedag\u00f2gic TRIVIUM<\/a>, que a Barcelona aplica Glifing des que vam comen\u00e7ar el projecte. Amb una \u00e0mplia traject\u00f2ria en qu\u00e8 acompanya infants amb dificultats lectores, ha observat que el bloqueig molts cops no \u00e9s pas pedag\u00f2gic, sin\u00f3 emocional.<\/p> Tal com ho enfoca, ensenyar a llegir no es tracta nom\u00e9s de descodificar paraules, sin\u00f3 de reconstruir la confian\u00e7a i la motivaci\u00f3 de l\u2019infant. I aix\u00f2 nom\u00e9s passa quan se sent compr\u00e8s, valorat i acompanyat.<\/p> La Mireia combina l\u2019eina Glifing amb una mirada terap\u00e8utica, en qu\u00e8 l\u2019objectiu no \u00e9s nom\u00e9s millorar la velocitat i la comprensi\u00f3 lectora, sin\u00f3 tamb\u00e9 refor\u00e7ar l\u2019autoestima, el vincle amb la persona adulta i les ganes d\u2019aprendre.<\/p> Com ella mateix diu:<\/p> \u201cQuan l\u2019infant torna a sentir que pot, que alg\u00fa confia en ell, \u00e9s quan realment comen\u00e7a a aprendre. I Glifing ens dona aquesta oportunitat cada dia.\u201d<\/p> L\u2019experi\u00e8ncia d\u2019aquesta psicopedagoga demostra que la tecnologia, si es fa servir amb sensibilitat, pot ser un pont entre l\u2019infant i les ganes d\u2019aprendre, fins i tot quan semblava que aquestes ganes estaven adormides.<\/p>Qu\u00e8 volem dir amb abandonament infantil?<\/strong><\/h2>
<\/figure>
L\u2019impacte al cervell i en l\u2019aprenentatge<\/strong><\/h2>
L\u2019\u201cefecte bloqueig\u201d en l\u2019aprenentatge<\/strong><\/h2>
Perspectiva d\u2019experts<\/strong><\/h2>
Kay Ghersevich: trauma complex i neurodesenvolupament<\/strong><\/h3>
Afirma que els ambients segurs i les ter\u00e0pies integratives (EMDR, corporal\u2026) s\u00f3n clau per reconnectar els infants amb la curiositat i la capacitat d\u2019atenci\u00f3. Proposa treballar amb t\u00e8cniques com l\u2019EMDR, l\u2019enfocament sensoriomotor i el joc terap\u00e8utic, que ajuden l\u2019infant a “descongelar” aquests records traum\u00e0tics que impedeixen que aprengui. No \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 d\u2019ensenyar m\u00e9s, sin\u00f3 d\u2019ajudar el sistema nervi\u00f3s a sortir del mode superviv\u00e8ncia. Nom\u00e9s llavors podr\u00e0 tornar a connectar amb la curiositat, l\u2019atenci\u00f3 cont\u00ednua i la mem\u00f2ria funcional.<\/p>Florencia Lalor: el rol del vincle i la reparaci\u00f3<\/strong><\/h3>
Boris Cyrulnik: resili\u00e8ncia i reparaci\u00f3 afectiva<\/strong><\/h3>
Montse Lapastora: trauma infantil i abordatge integral<\/strong><\/h3>
Mireia Sala: intervenci\u00f3 educativa amb mirada Glifing<\/strong><\/h3>