Aix\u00f2 vol dir que, quan els infants aprenen a llegir, el cervell crea una veritable revoluci\u00f3 neuronal.<\/span><\/p>\n A grans trets, ensenyar a llegir \u00e9s posar les bases perqu\u00e8 el cervell pugui dur a terme les tasques seg\u00fcents:<\/span><\/p>\n Quan llegim, s\u2019activa el l\u00f2bul frontal del cervell per <\/span>posar en marxa les funcions executives<\/b> necess\u00e0ries per planificar l\u2019acci\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n El primer que actua \u00e9s el <\/span>sistema atencional<\/b>, que \u00e9s el responsable de fer que el sistema visual es concentri en la tasca de llegir. Tot seguit, <\/span>els ulls escanegen la informaci\u00f3 escrita<\/b> i capten de manera anal\u00edtica els tra\u00e7os i la forma de cada lletra, i la composici\u00f3 de les paraules i de les frases. En tercer lloc, <\/span>el sistema visual relaciona la informaci\u00f3 gr\u00e0fica amb l\u2019auditiva<\/b>.\u00a0<\/span><\/p>\n D\u2019aquesta manera entra en joc el sistema auditiu, que relaciona els s\u00edmbols gr\u00e0fics amb els sons que els representen: <\/span>la conversi\u00f3 grafema-fonema<\/b>.\u00a0<\/span><\/p>\n Finalment, un cop el mecanisme de conversi\u00f3 grafema-fonema ha dotat cada grafia del so que li correspon, ens apareixen les paraules.\u00a0<\/span><\/p>\n Ara, amb l\u2019ajut de <\/span>la mem\u00f2ria de treball<\/b><\/a>, el cervell recupera el significat de la paraula; \u00e9s a dir, la mem\u00f2ria de treball busca dins el cervell, dins el magatzem de la mem\u00f2ria a llarg termini, quin concepte tenim associat amb aquella paraula. Aqu\u00ed s\u2019acaba el proc\u00e9s inconscient i autom\u00e0tic de la lectura, i entra en joc la comprensi\u00f3 del que llegim.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 per aconseguir tot aix\u00f2, veurem que ensenyar a llegir \u00e9s un acte que comen\u00e7a molt abans que els infants estiguin preparats per aprendre a llegir. L\u2019ensenyament de la lectura comen\u00e7a per un bon treball oral, en qu\u00e8 cal que ens assegurem que es fa una bona discriminaci\u00f3 dels sons de la parla i que es va adquirint vocabulari, al mateix temps que comencen a recon\u00e8ixer semblances i difer\u00e8ncies entre els diferents sons. Aix\u00f2 \u00e9s la base del que anomenem una bona consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica.<\/span><\/p>\n L\u2019alfabetitzaci\u00f3 inicial comen\u00e7a amb la consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica.<\/span><\/p>\n La consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica forma part de les pr\u00e8vies de lectura que, tal com n\u2019indica el nom, treballen els prerequisits que preparen el cervell per llavors aprendre a llegir. Les pr\u00e8vies de lectura es poden comen\u00e7ar a treballar de manera sistem\u00e0tica i organitzada en infants de 4 i 5 anys, sempre a trav\u00e9s del joc i sabent que el 40 % dels infants de 4 anys ja comencen a llegir, i que aquest percentatge \u00e9s del 60 % en infants de 5 anys.<\/span><\/p>\n Les funcions executives formen part d\u2019aquests prerequisits, i tal com diu Adele Diamond, investigadora a la Universitat de British Columbia de Vancouver, segons una entrevista feta a la revista <\/span>Sobreruedas<\/span><\/i>, de la Fundaci\u00f3 Institut Guttmann: <\/span>\u201cLes funcions executives s\u00f3n fonamentals per a una bona salut mental i f\u00edsica, en el comportament que tenim a l\u2019escola, a la feina i per viure en harmonia social. Unes bones funcions executives en la infantesa s\u00f3n l\u2019avantsala d\u2019una vida amb m\u00e9s assoliments, m\u00e9s bona salut i qualitat de vida, en definitiva.<\/span><\/i>\u201d<\/span><\/p>\n Les funcions executives b\u00e0siques s\u00f3n: <\/span>la mem\u00f2ria de treball, el control inhibitori i la flexibilitat cognitiva.<\/b><\/p>\n El control inhibitori \u00e9s la capacitat de frenar les possibles respostes autom\u00e0tiques i canviar-les pel comportament que s\u2019acosta a l\u2019objectiu buscat. La inhibici\u00f3 hi \u00e9s present quan el subjecte rep est\u00edmuls m\u00faltiples i necessita seleccionar i centrar l\u2019atenci\u00f3 en la informaci\u00f3 rellevant. La inhibici\u00f3 \u00e9s el mecanisme b\u00e0sic de l\u2019autocontrol.<\/span><\/p>\n La mem\u00f2ria de treball permet monitorar, manipular i actualitzar la informaci\u00f3 en temps real.\u00a0<\/span><\/p>\n La flexibilitat cognitiva \u00e9s l\u2019habilitat que permet canviar de manera flexible entre diferents operacions mentals o esquemes cognitius. \u00c9s necess\u00e0ria per fer front a desafiaments nous i imprevistos.<\/span><\/p>\n A Glifing reforcem les funcions executives en una s\u00e8rie d\u2019activitats grupals que combinen aquestes habilitats: inhibici\u00f3, mem\u00f2ria i flexibilitat, amb jocs de consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica i la introducci\u00f3 i el maneig de vocabulari, tenint en compte el suport emocional a trav\u00e9s del fet de proporcionar situacions d\u2019assoliment.<\/span><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Amb les pr\u00e8vies de lectura activades, passar a presentar el principi alfab\u00e8tic es converteix en natural.<\/span><\/p>\n Molts infants, quan tenen 6 anys, i coincidint amb el primer curs de prim\u00e0ria, ja coneixen una gran part de les lletres de l\u2019alfabet. Per\u00f2 a primer cal que ens assegurem que les coneixen totes, o sigui, hem de mostrar les lletres de manera expl\u00edcita i amb els sons corresponents i assegurar-nos que donem espai a cadascuna de les lletres amb les seves diferents combinacions fonol\u00f2giques.<\/span><\/p>\n Presentar de manera expl\u00edcita el principi alfab\u00e8tic permet fer la conversi\u00f3 grafema-fonema, i citem ara Stanislas Dehaene que, al seu llibre <\/span>Aprender a leer<\/span><\/i>, afirma que: <\/span>\u201cEn realitat, \u00fanicament ensenyar la conversi\u00f3 de lletres en sons permet que els infants es desenvolupin de manera aut\u00f2noma, perqu\u00e8 nom\u00e9s aix\u00ed tindran la llibertat de llegir qualsevol paraula nova que ells tr\u00efin un cop hagin adquirit les correspond\u00e8ncies. L\u2019esfor\u00e7 de la instrucci\u00f3 estructurada pas a pas per fixar-los \u00e9s real, per\u00f2 la recompensa en independ\u00e8ncia \u00e9s immediata quan els infants descobreixen, molts cops amb sorpresa, que poden desxifrar paraules que no han apr\u00e8s mai a l\u2019aula.\u201d<\/span><\/i><\/p>\n <\/p>\n Quan els infants ja dominen el codi fonol\u00f2gic, s\u2019han d\u2019enfrontar amb una <\/span>pr\u00e0ctica di\u00e0ria de la lectura<\/b> per consolidar aquesta estrat\u00e8gia de conversi\u00f3 fonol\u00f2gica, que ha d\u2019arribar a una certa velocitat perqu\u00e8 sigui fluida.\u00a0<\/span><\/p>\n Llegir de pressa \u00e9s necessari per alliberar recursos atencionals i memor\u00edstics i dedicar-los a la comprensi\u00f3 lectora. El cervell nom\u00e9s pot centrar l\u2019atenci\u00f3 en una tasca, i per entendre el que llegim hem de tenir l\u2019atenci\u00f3 lliure d\u2019altres tasques. Quan el cervell no ha pogut automatitzar la mec\u00e0nica lectora, aquest proc\u00e9s requereix que li prestem atenci\u00f3 i aix\u00f2 impedeix que puguem dedicar l\u2019atenci\u00f3 a la tasca de comprendre.<\/span><\/p>\n Com sabem quan l\u2019atenci\u00f3 i la mem\u00f2ria queden lliures de la mec\u00e0nica lectora? Quan la mec\u00e0nica lectora es duu a terme de manera r\u00e0pida. La rapidesa en la descodificaci\u00f3 \u00e9s un indicador que la mec\u00e0nica lectora s\u2019ha automatitzat i per tant no consumeix recursos d\u2019atenci\u00f3 o de mem\u00f2ria.<\/span><\/p>\n <\/p>\n El vocabulari, \u00e9s a dir, el coneixement de les paraules i del seu significat, es correlaciona amb una bona lectura comprensiva i amb l\u2019\u00e8xit acad\u00e8mic de l\u2019alumnat. La correlaci\u00f3 entre vocabulari i comprensi\u00f3 lectora oscil\u00b7la entre 0,72 i 0,82 (Laufer, 1989; Qian, 1999).\u00a0<\/span><\/p>\n Les paraules no nom\u00e9s s\u00f3n les etiquetes que donen forma ling\u00fc\u00edstica a un objecte o un concepte, sin\u00f3 que cada paraula forma part d\u2019un esquema de coneixement emmagatzemat a la mem\u00f2ria a llarg termini (Marzano, 2004). Podr\u00edem dir que una paraula no \u00e9s una etiqueta a\u00efllada al mar dels nostres coneixements, sin\u00f3 que cada paraula estimula un entramat d\u2019altres paraules i conceptes que hi tenim associats, amb la qual cosa es crea un esquema de coneixement, una xarxa d\u2019interaccions, de manera que cada paraula activa moltes altres paraules per ajudar-nos a establir una representaci\u00f3 mental correcta del que llegim.\u00a0<\/span><\/p>\n Aix\u00ed, doncs, quan llegim la paraula <\/span>lle\u00f3<\/span><\/i> el cervell no nom\u00e9s veu el fel\u00ed que acabem d\u2019anomenar, sin\u00f3 que autom\u00e0ticament ens allibera altres imatges i conceptes que hi estan relacionats. Ens apareix la sabana, les ac\u00e0cies, el sol ardent, les lleones, els cadells…, per\u00f2 tamb\u00e9 el gat de la ve\u00efna, la resta d\u2019animals associats amb el mateix entorn: les girafes, els elefants, els hipop\u00f2tams, les gaseles… I potser tamb\u00e9 ens fa recordar aquella pel\u00b7l\u00edcula, aquell llibre o aquell viatge…\u00a0<\/span><\/p>\n D\u2019aquesta manera, una \u00fanica paraula, enlla\u00e7ada amb un significat, ens activa una allau d\u2019imatges i de conceptes que, alhora, el cervell ha de poder inhibir si no calen en aquell moment, per centrar-se en el que estem llegint.\u00a0<\/span><\/p>\n Aqu\u00ed hi veiem un altre cop la import\u00e0ncia dels processos inhibitoris. <\/span>I \u00e9s que la qu\u00edmica cerebral \u00e9s una dansa cont\u00ednua entre activaci\u00f3 i inhibici\u00f3, per centrar-se en all\u00f2 que ha de captar la nostra atenci\u00f3 a cada moment.<\/b><\/p>\n <\/p>\n La comprensi\u00f3 lectora t\u00e9 a veure amb el coneixement del principi alfab\u00e8tic, amb la capacitat de descodificar de manera automatitzada, amb la quantitat de vocabulari que se s\u00e0piga, amb la capacitat de relacionar aquest vocabulari amb altres paraules i significats, i amb el coneixement previ. Com a m\u00ednim t\u00e9 a veure amb tot aix\u00f2!<\/span><\/p>\n Amb l\u2019alumnat \u00e9s important treballar textos de diferents tipus i explicitar les diferents estrat\u00e8gies de comprensi\u00f3 que apliquem els lectors experts.<\/span><\/p>\n En aquest sentit, a Glifing hem articulat el treball de <\/span>comprensi\u00f3 lectora<\/span><\/a> prestant una atenci\u00f3 especial a la proposta que Isabel Sol\u00e9 planteja al seu llibre <\/span>Estrategias de lectura<\/span><\/i>.<\/span><\/p>\n Presentem les estrat\u00e8gies a tall de resum:<\/span><\/p>\n![\"Ensenyar](\"https:\/\/www.glifing.com\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/2023.10-Articulo-blog-ENSENAR-A-LEER-2.png\")
<\/p>\nLes pr\u00e8vies de lectura i les funcions executives<\/b><\/h2>\n
![\"Descarga](\"https:\/\/www.glifing.com\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/CTA-ebook-10-cosas-CA-1.png\")
<\/a><\/p>\nEl principi alfab\u00e8tic<\/b><\/h2>\n
La conversi\u00f3 grafema-fonema \u00e9s la clau de la descodificaci\u00f3, que permet als alumnes i a les alumnes desxifrar qualsevol paraula que es trobin<\/b>.\u00a0<\/span><\/h4>\n
La descodificaci\u00f3: automatitzar la mec\u00e0nica lectora<\/b><\/h2>\n
La flu\u00efdesa lectora, juntament amb el coneixement del vocabulari, \u00e9s una de les estrat\u00e8gies clau de la comprensi\u00f3 lectora.<\/b><\/h4>\n
El vocabulari<\/b><\/h2>\n
![\"M\u00e9s](\"https:\/\/www.glifing.com\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/CTA-Blog-CA-1.png\")
<\/a><\/p>\nLectura comprensiva<\/b><\/h2>\n
![\"Demo](\"https:\/\/www.glifing.com\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/DEMO-SESIONES-GRATIS-CAT-300x67.png\")
<\/a><\/p>\n